Olimpíada d'escacs de 1974
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Olimpíada d'escacs de 1974, fou organitzada per la FIDE que comprenia un torneig obert[1] per equips, així com diversos altres esdeveniments destinats a promoure el joc dels escacs. La 21a olimpíada es va dur a terme entre el 6 i el 30 de juny de 1974, a Niça, França.
Tipus | Olimpíades d'escacs |
---|---|
Organitzador | Federació Internacional d'Escacs |
Localització i Dates | |
Localització | Niça (Alps Marítims) 43° 42′ 07″ N, 7° 16′ 06″ E |
Estat | França |
Interval de temps | 6 juny 1974 – 30 juny 1974 |
Número d'edició | 21 (1974) |
Dades estadístiques | |
Partits | 3.156 |
Bobby Fischer encara era el campió del món, però no havia jugat cap partida més d'ençà d'haver guanyat el títol el 1972 i tampoc va ser present a Niça. De totes maneres, l'equip nord-americà va poder assegurar la tercera plaça malgrat la seva absència.
Per la mateixa raó, per segona vegada consecutiva, l'equip soviètic no va ser liderat per l'actual campió del món. No obstant això, es va presentar en tres excampions (Tal, Petrosian i Spassky) així com amb un futur campió (Karpov). L'equip va vèncer per 8½ punts, la victòria més àmplia mai aconseguida, i s'endugué cap a casa la seva dotzena medalla d'or consecutiva, amb Iugoslàvia i els Estats Units enduent-se respectivament la plata i el bronze.
Sense cap mena de tensió en la cursa pel campionat, el torneig va tenir més aviat gran part de tensió política. El Final B, l'equip tunisià es va negar a jugar amb Israel, de manera que la puntuació es calcula d'acord amb les puntuacions d'Elo com una victòria per 3-1 per a l'equip israelià.
A causa de les seves polítiques d'apartheid, Àfrica del Sud i Rodèsia varen ser expulsades de la FIDE a tres rondes pel final. L'equip sud-africà es varen retirar del torneig ells mateixos, i els seus resultats a la final C no varen ser comptabilitzats per a la classificació general. El president de la FIDE Max Euwe va intentar sense èxit que Rhodèsia fos expulsat de la mateixa manera, però al final se'ls va permetre acabar el torneig i va guanyar la Final E - amb l'ajut de les victòries per defecte contra l'Iraq i Algèria que es varen negar a jugar amb ells.