Olvido García Valdés
poetessa espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
Olvido García Valdés (Santianes de Pravia, Astúries, 2 de desembre de 1950) es una escriptora coneguda especialment per la seva obra poètica. Va ser Directora General del Llibre i Foment de la Lectura (de juliol del 2018 fins a l'octubre del 2019).[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 desembre 1950 (73 anys)
Santianes (província d'Astúries) |
Directora general del Llibre i Foment de la Lectura | |
En el càrrec des de 16 de març de 2018 | |
← Óscar Sáenz de Santa María Gómez-Mampaso | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Oviedo Universitat de Valladolid |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, assagista, poetessa, traductora |
Gènere | Poesia |
Participà en | |
18 desembre 2014 | Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! |
Família | |
Cònjuge | Miguel Casado Mozo |
Premis |
És llicenciada en Filologia Romànica i en Filosofia. Els seus llibres de poemes, a excepció de Lo solo del animal, recentment publicat, es troben recollits a Esa polilla que delante de mí revolotea (Poesía reunida, 1982-2008). Ha traduït Pier Paolo Pasolini (La religión de mi tiempo i Larga carretera de arena) i, en col·laboració, una àmplia antologia, El canto y la ceniza, d'Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. També és autora de l'assaig biogràfic Teresa de Jesús, de textos per a catàlegs d'arts plàstiques (Zush, Kiefer, Tàpies, Broto...) i de nombrosos treballs de reflexió literària. Ha codirigit la revista Los Infolios i va ser membre fundadora d'El signo del gorrión (1992-2002). Alguns dels seus llibres han estat traduïts al suec, el francès i l'italià, i els seus poemes han aparegut en anglès, alemany, portuguès, romanès, polonès i àrab. El 2007 va rebre el Premio Nacional de poesía pel seu llibre Y todos estábamos vivos.[2] El juny de 2018 fou nomenada Directora general del Llibre i Foment de la Lectura en el govern de Pedro Sánchez.[3]