pel·lícula de 1959 dirigida per Stanley Kramer From Wikipedia, the free encyclopedia
L'hora final[1] (títol original en anglès: On the Beach) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stanley Kramer, estrenada el 1959. És una adaptació de la novel·la homònima del britànic Nevil Shute (1899-1960). Ha estat doblada al català.[1]
On the Beach | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Stanley Kramer |
Protagonistes | |
Producció | Stanley Kramer |
Guió | John Paxton i Nevil Shute |
Música | Ernest Gold |
Fotografia | Daniel L. Fapp i Giuseppe Rotunno |
Muntatge | Frederic Knudtson |
Productora | Stanley Kramer Productions |
Distribuïdor | United Artists i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Austràlia |
Estrena | 1959 |
Durada | 129 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Austràlia, San Diego i Melbourne |
Color | en blanc i negre |
Format | 1.66:1 |
Pressupost | 2.900.000 $ |
Recaptació | 11.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica) |
Descripció | |
Basat en | On the Beach (en) |
Gènere | cinema de ciència-ficció, cinema de catàstrofes, drama, cinema postapocalíptic, pel·lícula basada en una novel·la i cinema distòpic |
Tema | suïcidi |
Lloc de la narració | Melbourne i Califòrnia |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
La Tercera Guerra mundial i nuclear s'ha posat en marxa. Austràlia és l'últim continent que sobreviu en l'espera inexorable de ser afectada per les mortals radiacions. L'acció se situa a Melbourne i es concentra en les últimes setmanes de la vida d'algunes persones. Es segueixen sobretot els amors desesperats de Moira Davidson i de Dwight Towers, capità d'un submarí americà que patrullava en el Pacífic en el moment del bombardeig i els últims esdeveniments en la vida de la jove parella Holmes i del seu cercle. L'esperança que quedin altres supervivents és mantingut durant un temps per la recepció de senyals intermitents de tipus Morse desordenats, però el descobriment del seu origen hi posarà fi.[2]
Última imatge de la pel·lícula :
« | There is still time ... brother (Hi ha encara temps...germà) | » |
— Inscrit en una banderola que flota en el vent d'un món mort contaminat. |
« | L'hora final és estrenada de manera simultània a divuit capitals el 17 de desembre de 1959. La idea era imposar la pel·lícula com la que cal haver vist quan només hauries de veure una sola pel·lícula a la teva vida. El Journal American de Nova York, per exemple, ha titulat: «L'hora final» té l'impacte d'una bomba. » Arreu on la pel·lícula s'ha projectat, ha suscitat controvèrsies. el New York Daily News, en un editorial, l'ha qualificat de «pel·lícula derrotista», explicant que « el pensament que el sosté obre la via a l'esclavitud final de tot el gènere humà». Fins i tot un observador tan aristocràtic com Stewart Alsop s'ha cregut obligat a dir: «És inexacte que una guerra atòmica tindria per resultat la mort de tot el món i la destrucció completa del Món, com a L'hora final . » |
» |
« | Kramer mira la gent viure aquests últims moments i escollir la seva manera de supervivència temporal o el seu suïcidi. Encara que molt lent i molt poc espectacular, L'hora final és una pel·lícula que t'enganxa i s'aprova el cinisme del savi interpretat per Fred Astaire quan comenta amb ironia: Qui no ha cregut mai que podríem mantenir la pau organitzant la nostra defensa amb les armes que tota utilització fa suïcida ! | » |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.