Onus probandi
principi jurídic / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'onus probandi és un concepte del dret processal que assenyala qui està obligat a provar un dret o una infracció davant dels tribunals.[1] És una locució llatina que significa «càrrega de la prova».[2] La càrrega de la prova es regeix segons el principi «allò què és normal es presumeix, allò què és anormal es prova». Per tant, qui invoca quelcom que trenca l'estat de normalitat, ha de provar-ho segons el principi affirmanti incumbit probatio («a qui afirma, incumbeix la prova») que prové del dret romà.[3]