Operació Marge Protector
ofensiva militar de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) contra la franja de Gaza / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Operació Marge Protector (hebreu: מִבְצָע צוּק אֵיתָן, Mivtza' Tzuk Eitan; vegeu Nom més avall) és una ofensiva militar de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) contra la franja de Gaza iniciada el 8 de juliol de 2014.[19] L'operació va anar precedida d'una escalada de violència a la zona, que va començar amb el segrest i assassinat de tres joves israelians el 12 de juny, del qual Israel va acusar a Hamas.[20]
Conflicte araboisraelià | |||
---|---|---|---|
Tipus | operació militar | ||
Data | 8 juliol - 26 d'agost de 2014 | ||
Coordenades | 31° 31′ N, 34° 27′ E | ||
Lloc | Franja de Gaza | ||
Resultat | Alto el foc des del 26 d'agost | ||
Conseqüència | 2014 Ben Gurion Airport flight bans (en) , international reactions to 2014 Gaza War (en) , cobertura mediàtica de l'Operació Marge Protector, 2014 Sarcelles riots (en) , Speeches given at the United Nations regarding the Gaza Conflict (2014) (en) i United Nations Fact Finding Mission on the 2014 Israel–Gaza conflict (en) | ||
Morts | 2.205 71 | ||
Ferits | 10.626 | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Mèdia | |||
Posteriorment el segrest i assassinat d'un noi palestí a Jerusalem Est va provocar revoltes als assentaments palestins i el llançament de diversos coets des de la Franja de Gaza, als que Israel va respondre amb bombardejos aeris. Després d'un intent fallit de treva el dia 4, Israel inicià formalment l'operació el dia 8 de juliol. En paraules israelianes, l'operació hauria de ser "llarga" i "aturar el terror que molts israelians pateixen diàriament".[21]
Diferents fonts adverteixen el mateix dia 8 d'un gran nombre d'atacs indiscriminats i fins a 18 baixes civils entre els palestins entre els quals hi hauria almenys tres menors.[21][22] Les informacions a l'inici de la campanya senyalaven que el govern israelià hauria mobilitzat milers de reservistes i estaria preparant una ofensiva terrestre a gran escala.
El dia 10 es reportaren ja 76 morts palestines.[23] xifra que va créixer fins a 192 el dia 15.[24] El 14 de juliol, l'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris estimà que almenys el 77% dels morts eren civils, dels quals el 26% eren nens. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, més de 1.400 palestins han resultat ferits.[8] Les Forces de Defensa d'Israel estimaren que al voltant de 90 dels morts eren militants de Hamas, i afirma que Hamas feia servir la població de Gaza com a escuts humans,[25] mentre que l'ONG israeliana B'tselem afirma que 10 dels atacs que han matat civils podrien constituir crims de guerra.[26] El 13 de juliol s'havia informat de més de 1.300 atacs israelians, mentre que s'havien disparat més de 800 míssils des de Gaza cap a Israel.[27]
El 14 de juliol, Egipte va proposar un alto el foc. El govern d'Israel va acceptar la proposta, i va aturar temporalment les hostilitats el matí del 15 de juliol. No obstant això, Hamàs, que va dir que no havia estat consultat sobre l'alto el foc, el va rebutjar en "la seva forma actual".[28] El 16 de juliol, Hamàs i Gihad Islàmic palestí va oferir a Israel una treva de 10 anys amb 10 condicions.[29] El Secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, va visitar Egipte el 21 de juliol per negociar un alto el foc a Gaza.[30]
L'Operació Marge Protector és l'operació militar més letal que ha tingut lloc a Gaza des de la guerra de Gaza de 2008-2009.[31] Almenys 508 palestins han estat morts. L'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris va estimar, utilitzant informació preliminar, que fins al 20 de juliol gairebé el 72% dels morts eren civils, dels quals el 44% eren dones o nens. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, més de 3.008 palestins han resultat ferits.[8] Les Forces de Defensa d'Israel estimen que, fins al 14 de juliol, al voltant de 90 dels morts eren militants de Hamàs, i va dir que Hamàs feia servir la població de Gaza com a "escuts humans",[32] acusació que fou negada per Hamàs.[33] El 19 de juliol, les autoritats israelianes també van advertir els periodistes internacionals que es trobaven a Gaza que Hamàs "havia utilitzat en el passat als periodistes com a escuts humans", cosa que fou negada pels periodistes.[34] Les Forces de Defensa d'Israel van informar que fins al 13 de juliol s'havien produït més de 1.300 atacs israelians, mentre que s'havien disparat més de 800 míssils des de Gaza cap a Israel.[27]
Grups de drets humans han afirmat que els atacs amb coets palestins i la destrucció premeditada de les cases de membres de Hamàs i d'altres milícies feta per Israel violen del dret humanitari internacional i podrien constituir crims de guerra.[35][36][37]