Dòric
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti. És el més primitiu i simple; és l'ordre grec per excel·lència. Com més antic, arcaic, més maldestre, fa més sensació de robustesa; com més tardà, més esvelt i proporcionat és; aconseguint així l'harmonia i bellesa clàssica. Es va utilitzar en la Grècia continental des del segle VII aC i al sud d'Itàlia i el seu referent més immediat el trobem en les columnes troncocòniques del palau de Cnossos. El Partenó, temple dedicat a Atenea Parthenos a l'Acròpoli d'Atenes, és sens dubte el màxim exponent d'aquest estil arquitectònic. Simbolitza força, heroïcitat, fou utilitzat sobretot amb aquest simbolisme en el Renaixement.[1]
No s'ha de confondre amb grec dòric o mode dòric. |