Organització territorial de l'Imperi Otomà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'organització territorial de l'Imperi Otomà és el conjunt de les diferents divisions administratives en què es va organitzar estatalment l'Imperi Otomà, de la qual n'estan exclosos els diferents tipus d'estats vassalls i tributaris.
L'Imperi Otomà fou subdividit per primera vegada en províncies, en el sentit d'unitats territorials fixes amb governadors nomenats pel sultà o Gran visir, a la fi del segle xiv.[1] El beglerbegi o governador de cada província era nomenat pel govern central.[2] Els sandjaks es regien per sandjak - beis (sancakbeyi), seleccionats entre els alts rangs militars pel govern central.[2] Els beglerbegis tenien autoritat sobre tots els sandjak-beis d'una regió.[2] Els kaza eren una subdivisió dels sandjak i es referien a la circumscripció administrativa bàsica, regida per un cadi.[2]
Es considera extremadament difícil definir el nombre i els límits exactes de les províncies i dominis otomans, ja que les seves fronteres canviaven de manera constant.[3] Fins al període Tanzimat, les fronteres de les unitats administratives variaven, reflectint les estratègies canviants dels otomans, l'aparició de noves amenaces a la regió, i el sorgiment de poderosos ayan.[4] Totes les subdivisions eren molt desiguals quant a superfície i població, i la presència de nombroses tribus nòmades va contribuir a l'extrema variabilitat de les xifres de població.[5]