Orient Mitjà
From Wikipedia, the free encyclopedia
Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident). Es contraposa a l'Extrem Orient o Orient Llunyà.
 Orient Mitjà | |||||
|---|---|---|---|---|---|
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Població | |||||
| Total | 371.000.000 (2010) | ||||
| • Densitat | 50,87 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Orient Mitjà i Nord d'Àfrica Àsia Àfrica | ||||
| Superfície | 7.293.609 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | aljazeera.com… | ||||
.svg)
Històricament era el nom amb el qual els primers geògrafs europeus moderns designaren els territoris situats a la riba est de la Mediterrània. Coincidia aproximadament amb les fronteres occidentals de l'Imperi Otomà, i per això de vegades incloïa també la península balcànica. Actualment, l'ús més restringit d'aquesta denominació sol comprendre els estats de Turquia, Síria, el Líban, Israel i Egipte, però l'evolució política posterior a la Segona Guerra Mundial ha fet que hom l'empri com a sinònim d'Orient Mitjà, terme molt més ampli que inclou, a més de Turquia i Israel, tots els estats àrabs, del Marroc fins a l'Iraq i el Sudan, i també l'Iran i àdhuc l'Afganistan i el Pakistan. Tanmateix, els estats inclosos varien segons el context de referència, el punt de vista utilitzat, etc.[1]
El nom d'Orient Mitjà s'utilitza per influència de l'anglès Middle East, que es refereix a una divisió de l'Orient antiquada, però que després de la caiguda de l'Imperi Otomà ha començat a ser més utilitzada en anglès i traduïda en moltes llengües. Molts han criticat el terme Orient Mitjà a causa del seu eurocentrisme implícit.[2][3] Als mitjans de comunicació contemporànis el terme sovint és utilitzat tant pels europeus com els no europeus, el que contrasta amb la designació similar, Mashreq, que es fa servir sobretot en contextos de llengua àrab.[4]
Són molts els factors que han fet d'aquesta zona una de les més conflictives del món, però molts autors coincideixen a remarcar que el factor desencadenant de la conflictivitat va ser el repartiment de les possessions otomanes després de la Primera Guerra Mundial, moment en què es va predeterminar el traçat de les fronteres i el naixement de l'Estat d'Israel. Un altre factor segurament s'hauria de trobar en les seves riqueses naturals, sobretot de petroli. Durant el segle xx, el Pròxim Orient ha viscut sis conflictes armats notables (quatre guerres àrabo-israelianes, la guerra entre l'Iraq i l'Iran i la Guerra del Golf i els seus successius episodis), una guerra civil al Líban, i la revolució islàmica de Khomeini a l'Iran amb importants repercussions per a tot el món musulmà.
Actualment, aquesta regió és predominantment islàmica. La producció de petroli és molt important. Els Estats Units n'han ocupat alguns països. Un dels conflictes més importants de l'Orient Mitjà és el que hi ha entre Israel i els països àrabs. El procés de pau de conflicte àrabo-israelià, encetat a Madrid el 1991, va obrir una petita porta a l'esperança per a la regió.