Ovulació
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ovulació és un dels processos del cicle menstrual de la dona i de les femelles mamíferes. En aquest procés un fol·licle ovàric es trenca i allibera a l'úter un òvul, oòcit o gàmeta femení. L'ovulació de la dona no és substancialment diferent a la del cicle estral dels altres mamífers. L'interval de temps durant el qual es produeix l'ovulació es coneix com a període periovulatori.
Les dones solen ovular un sol cop a cada cicle menstrual, tot i que és possible que hi hagi eventualment cicles anovulatoris, als quals no s'allibera cap òvul, i en canvi, de vegades, pot ser que se n'alliberin dos, o més rarament més de dos. L'alliberament de l'òvul de l'ovari sol ocórrer al mig del cicle menstrual, és a dir, entre el catorzè i el setzè dies a partir de l'última regla. El cicle menstrual varia segons cada dona, però sol tenir aproximadament quatre setmanes de durada, cosa que fa uns vint-i-vuit dies. L'òvul pot ser fertilitzat o no. Un òvul fertilitzat dona lloc a un embaràs, mentre que un que no ho estigui romandrà a l'espera dues setmanes al cos de la dona i, en cas negatiu, serà expulsat mitjanant la menstruació, per deixar lloc a un proper nou òvul. El cos necessitarà dues setmanes per a produir-lo abans d'expulsar-lo a la propera ovulació.[1]
L'ovulació es produeix gràcies als fol·licles preovulatoris, que segreguen grans quantitats d'estradiol (un estrogen), i de l'hormona luteïnitzant (LH), la quantitat de la qual augmenta considerablement a conseqüència d'això. El pic preovulatori d'estradiol es produeix entre 24 i 36 hores abans de l'ovulació, mentre que el pic d'LH ocorre de deu a dotze hores abans de l'ovulació. Després de l'ovulació l'estructura dominant a l'ovari és el cos luti.[2]