Països nòrdics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland). De vegades, el terme «Escandinàvia» també es fa servir en aquest sentit més ampli, tot i que realment té un significat més restringit.
Els cinc estats i les tres regions autònomes de la regió comparteixen molts trets històrics i socials comuns, com ara els sistemes polítics (tres de les monarquies supervivents d'Europa es troben en aquesta part del continent: Dinamarca, Noruega i Suècia). Tot i que políticament no formen una entitat per separat, tots aquests territoris cooperen en el Consell Nòrdic. Lingüísticament, la regió és heterogènia, amb dos grups de llengües ben diferenciats, la branca escandinava de les llengües indoeuropees i les branques baltofinesa i sami de les llengües uralianes. El conjunt dels països nòrdics té una població d'uns 25 milions d'habitants.
Tot i que només Dinamarca, Finlàndia i Suècia pertanyen a la Unió Europea, a tots cinc estats nòrdics s'apliquen els Acords de Schengen de lliure circulació de persones en virtut d'un antic acord preexistent entre aquests països conegut com la Unió Nòrdica de Passaports, creat el 1954 i posat en pràctica el 1958. Només en queden fora expressament les illes Fèroe, que legalment no pertany a la UE, i Groenlàndia i les dependències noruegues, que ja no formaven part del tractat preexistent.