Pablo Hasél
raper i poeta català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pau Rivadulla i Duró[1][2] (Lleida, 9 d'agost de 1988),[3][4] més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél,[5] és un raper i poeta català.[6] Començà utilitzant únicament el nom de Hasél a les seves primeres maquetes tot i que després va estendre el nom artístic a Pablo Hasél.[7] Des del 16 de febrer de 2021 resta tancat a la presó de Ponent complint condemna per delictes d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona i calúmnies i injúries contra les institucions de l'Estat. En total, Hasél acumula quatre condemnes[8] que sumen 6 anys i mig de presó i, conseqüentment, el primer músic de l'Estat espanyol que compleix condemna per les lletres de les seves cançons.[9][10][11]
(2011) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 agost 1988 (35 anys)
Lleida |
Dades personals | |
Ideologia política | Comunisme, republicanisme i antifeixisme |
Activitat | |
Ocupació | activista polític, escriptor, raper, compositor |
Activitat | 2005 – |
Gènere | Música hip-hop i paraula parlada |
Influències | |
Nom de ploma | Pablo Hasél |
Instrument | Veu |
Altres | |
Condemnat per | apologia del terrorisme (2014) → (empresonament) injúries i calúmnies contra les Institucions de l'Estat (2018) → (multa) apologia del terrorisme (2018) → (empresonament, multa) injúries a la Corona (2018) → (multa) assalt (2020) → (empresonament) obstrucció a la justícia (2021) → (empresonament) amenaça (2021) → (empresonament) |
Lloc web | pablohaseldesdeprision.wordpress.com |
El setembre de 2021 la plataforma No callarem va presentar una campanya per denunciar la vulneració dels drets humans a l'Estat espanyol a través del documentari Art. 490, un film per la llibertat que és previst que s'estreni la primavera del 2022. El film se centra en els casos d'Elgio, Valtònyc i Pablo Hasél, que comparteixen la seva història des de «la inhabilitació, l'exili i la presó».[12]
Hasél és considerat o bé un pres de consciència o bé una víctima d'empresonament injust contra la llibertat d'expressió per part de diverses organitzacions pels drets humans com ara Amnistia Internacional,[13] Human Rights Watch,[14] Fair Trials[15] i per altres institucions culturals i polítiques d'àmbit mundial com el PEN Club Internacional[16] o l'espai comunicatiu de la IV Internacional.[17]