Pandèmia de COVID-19
pandèmia que s'inicià a Wuhan (Xina) i s'estengué arreu del món / From Wikipedia, the free encyclopedia
La pandèmia per coronavirus de 2019-2022,[lower-alpha 1] encara en curs però sense ser ja considerada una emergència sanitària internacional des del 5 de maig del 2023,[3] es considera que començà a mitjans de desembre del 2019 en identificar-se l'inici d'un brot d'un nou coronavirus a la ciutat de Wuhan, a la Xina continental, amb un clúster emergent de persones amb pneumònia sense causa clara. Es va relacionar principalment amb els paradistes que treballaven al mercat majorista de marisc de Huanan, on es venen animals vius. No obstant això, posteriorment s'han fet públic indicis que ja des del novembre del 2019 podia haver-hi hagut contagis del nou virus.[4]
Pocs dies després del brot, científics xinesos van aïllar una nova soca de coronavirus, donant-li la designació inicial del 2019-nCoV (posteriorment SARS-CoV-2), que s'ha trobat com a mínim un 70% similar en la seqüència del genoma del coronavirus causant de la SARS (SARS-CoV). Amb el desenvolupament d'un test PCR diagnòstic específic per a detectar la infecció, es van confirmar diversos casos en persones directament vinculades al mercat i en aquelles persones que no hi estaven directament relacionades.
Al quadre clínic ocasionat per aquest virus l'Organització Mundial de la Salut (OMS) l'ha anomenat COVID-19.[5][6][7][8] Els símptomes són febre, tos i dificultat respiratòria, i pot ser mortal.[9]
El virus ha mostrat proves de transmissió de persona a persona, i la seva taxa de transmissió (taxa d'infecció)[10] semblava que s'escalava a mitjans de gener de 2020.[11] El període d'incubació del virus és d'entre 2 i 14 dies, i es manté contagiós durant aquest temps.[12][13]
El 31 de desembre de 2019, es va notificar a l'OMS els primers casos sospitosos.[14] Els primers casos de malaltia simptomàtica van aparèixer poc més de tres setmanes abans del 8 de desembre de 2019.[15]
El 1r de gener de 2020 es va tancar el mercat on s'havien originat els primers casos, i es va aïllar les persones que presentaven signes i símptomes d'infecció pel coronavirus.[14] En un primer moment, es va fer un seguiment de més de 700 persones, entre les quals més de 400 treballadors sanitaris que havien tingut contacte directe amb persones possiblement infectades.[16] Després del desenvolupament d'un test PCR diagnòstic específic per detectar la infecció, es va confirmar la presència de SARS-CoV-2 en 41 persones al clúster original de Wuhan.[5][17] D'aquestes 41 persones, es va informar més tard que dues eren una parella casada, una de les quals no havia estat present al mercat, i altres tres eren membres d'una mateixa família que treballaven a les parades de marisc del mercat.[18][19]
El 9 de gener de 2020 es va confirmar la primera mort per infecció del coronavirus.[20]
El 20 de gener de 2020, el primer ministre xinès Li Keqiang va instar esforços decisius i efectius per prevenir i controlar l'epidèmia de pneumònia causada per un nou coronavirus.[21]
El 23 de gener de 2020, l'OMS va decidir declarar el brot com una emergència de salut pública internacional.[22][23] L'OMS havia advertit anteriorment que es podia produir un brot més ampli[24] i que possiblement augmentaria la seva propagació durant el Chūnyùn (temporada alta de viatges de xinesos al voltant de l'any nou xinès).[7][25] Molts esdeveniments d'Any Nou es van cancel·lar per por a la transmissió, inclosa la Ciutat Prohibida de Pequín, fires tradicionals de temples i altres celebracions. El sobtat augment de casos de la malaltia ha suscitat qüestions relacionades amb el seu origen, el comerç amb animals salvatges,[26] i les incerteses sobre la capacitat del virus de propagar-se i de causar danys, tant si el virus ha circulat durant més temps del que es pensava o si el brot és un esdeveniment de superpropagació.[8][25][27][28][29] El 23 de gener de 2020, la ciutat de Wuhan va ser sotmesa a quarantena, i es va suspendre tot el transport públic dins i fora de la ciutat.[30]
El 24 de gener de 2020, es van produir 26 morts, tots a la Xina,[31] i hi havia proves de transmissió de persones a persones.[32] Les proves mèdiques van revelar més de 800 casos confirmats a la Xina,[31] alguns dels quals eren treballadors sanitaris.[32][33][34] També es van notificar casos confirmats a Tailàndia, Corea del Sud, Japó, Taiwan, Macau, Hong Kong, Estats Units d'Amèrica,[33] Singapur,[35] Vietnam, França,[36] Nepal, Malàisia, Canadà, Austràlia, Cambodja, Sri Lanka, Alemanya, Filipines, Itàlia i Índia. El 24 de gener de 2020 també es van posar en quarantena les ciutats properes, com Huanggang, Ezhou, Chibi, Jingzhou i Zhijiang.[37]
El 30 de gener, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l'emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC), la sisena vegada que la mesura s'ha invocat des de la pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009.[38][39][40][41]
El 17 de febrer de 2020, el nombre de morts a causa del 2019-nCoV se situava a 1.775 (el 2,48% dels infectats; 1.770 a la Xina, 1 a les Filipines, 1 a Hong Kong, 1 al Japó, 1 a França i 1 a Taiwan).[42] Molts dels que van morir tenien altres malalties, com hipertensió arterial, diabetis o malalties cardiovasculars, que deterioraven els seus sistemes immunitaris.[43]
L'11 de març de 2020, l'OMS va passar a considerar la COVID-19 pandèmia en lloc d'epidèmia, arran de l'expansió de la malaltia en 114 països, havent-se multiplicat per 13 els casos fora de la Xina en les dues setmanes anteriors i havent triplicat el nombre de països afectats en aquell mateix període.[44] Nombrosos països han emès restriccions per les concentracions de persones, tancat escoles i fàbriques, tot introduint una gran quantitat de mesures de distanciació social per fer front a la propagació del virus.[45]
El 5 de maig del 2023, l'OMS va decretar la fi de l'emergència sanitària internacional provocada per la pandèmia, després de més de 3 anys, 20 milions de morts i 765 milions de persones infectades. Tanmateix, la darrera setmana d'abril encara havia comunicat 360.000 casos i 3.500 morts, quan al gener encara superaven els 1,3 milions i 14.000 víctimes,[3] quan un grup d'experts de l'OMS encara havia considerat que la Covid-19 seguia sent una amenaça global.[46]
La pandèmia als Països Catalans
El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a Mallorca,[47] i el 25 es van detectar el primer cas a Catalunya, a Barcelona, i al País Valencià, a Vila-real.[48]
El 2 de març es confirma el primer cas a Andorra[49] i el 12 de març a la Catalunya Nord (a la Guingueta d'Ix).[50]
A Catalunya s'ha popularitzat el risc de rebrot en el seguiment de l'epidèmia de la COVID-19, per part del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC.
Seguir aquest enllaç del CATSalut per un resum de la cronologia de la pandèmia COVID-19 a Catalunya: Cronologia.
Les seqüències del SARS-CoV-2 mostren similituds amb els betacoronavirus trobats en ratpenats; tanmateix, el virus és genèticament diferent d'altres coronavirus, com ara el coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria aguda severa (SARS-CoV) i el coronavirus relacionat amb la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS-CoV).[51] També és membre del llinatge B de Beta-CoV, com el SARS-CoV.[52]
Mapa genètic del SARS-CoV-2 | |
ID Genoma (NCBI) | MN908947 |
Mida del genoma | 29.903 bp |
Any del mapatge | 18/3/2020 |
Ja a mitjans de gener del 2020 s'havien aïllat cinc genomes del nou coronavirus, inclosos BetaCoV / Wuhan / IVDC-HB-01/2019, BetaCoV / Wuhan / IVDC-HB-04/2020, BetaCoV / Wuhan / IVDC-HB-05/2019, BetaCoV / Wuhan / WIV04 / 2019, i BetaCoV / Wuhan / IPBCAMS-WH-01/2019 de l'Institut Nacional de Control i Prevenció de Malalties Víriques de la Xina CDC, l'Institut de Biologia dels Patògens i l'Hospital Wuhan Jinyintan.[51][53][54] La seva seqüència d'ARN té una longitud aproximada de 30 kbp.[51]
El 13 de març es van fer públiques les primeres seqüències de virus de dos pacients de l'Hospital Clínic Universitari de València.[55]
La transmissibilitat del virus entre humans ha estat variable, amb algunes persones afectades que no transmeten el virus a d'altres, mentre que d'altres han pogut difondre la infecció a diverses persones. Diversos grups de recerca han estimat que el nombre bàsic de reproducció del virus per transmissió entre humans és d'entre 1,4 i 3,8 (el número descriu a quantes persones és probable que una persona recentment infectada passi el virus a la població humana). Segons s'ha informat, el nou coronavirus es pot transmetre fins a una cadena de quatre persones.[56]
No s'ha confirmat l'animat salvatge que ha fet de reservori natural del SARS-CoV-2, ni l'amfitrió intermedi que va transmetre el CV-2019 als humans. El 22 de gener de 2020, científics de la Universitat de Pequín, la Universitat de Medicina Tradicional Xinesa de Guangxi, la Universitat de Ningbo i el Col·legi d'Enginyeria de Biologia de Wuhan van publicar un article, que després d'observar «humans, ratpenats, pollastres, eriçons, pangolins i dues espècies de serps»,[57] van concloure que el «2019-nCoV sembla un virus recombinant entre el coronavirus del ratpenat i un coronavirus d'origen desconegut» ... i ... «el més probable és que la serp és l'animal salvatge que ha fet de reservori del 2019-nCoV» que després es va transmetre als humans.[57][58][59] Altres han suggerit també que el SARS-CoV-2 s'ha desenvolupat com a resultat de la «combinació de virus de ratpenats i serps».[57][58][59][60] Alguns han disputat el paper de Peking i han defensat que el reservori ha de ser el ratpenat i l'hoste intermedi un ocell o mamífer, però no serps.[60][61]
Un document prepublicat actualitzat publicat el 23 de gener de 2020 a BioRxiv de membres de l'Institut de Virologia de Wuhan, de l'hospital de Wuhan Jinyintan, de la Universitat de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, i del Centre provincial de control i prevenció de malalties de Hubei, suggereix que el nou coronavirus del 2019 té possibles orígens en els ratpenat, ja que la seva anàlisi demostra que nCoV-2019 és un 96% idèntic a tot el genoma a nivell d'un coronavirus del ratpenat.[62]
Els estudis han confirmat que el SARS-CoV-2 entra en humans mitjançant l'ECA2, com és el cas del virus SARS.[23][63]
Signes i símptomes
Els símptomes informats han inclòs febre en el 90% dels casos,[5] fatiga i tos seca en un 80%,[5][64] i escassetat de respiració en un 20%, amb problemes respiratoris en un 15%.[64][65][66] Són poc freqüents símptomes respiratoris com esternuts, rinorrea i el mal de gola.[67][68] Tanmateix, els símptomes poden ser de lleus a molt greus.[69] Les radiografies del pit han revelat signes als dos pulmons.[65][66] Els signes vitals eren generalment estables en el moment de l'ingrés dels hospitalitzats.[64] Els exàmens de sang han demostrat generalment un baix nombre de glòbuls blancs (leucopènia i limfopènia).[5][70]
- Estructura tridimensional del virus i els seus components.
- Símptomes del 2019-nCoV. Hi ha informes que es pot propagar fins i tot sense símptomes.
- El Dr. Anthony Fauci, director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), explica la difusió, història, causa, símptomes i tractament del coronavirus. (21 de gener de 2020) (anglès)
Entre els primers 41 casos confirmats ingressats a hospitals de Wuhan, 13 (32%) tenien una altra malaltia crònica, com la diabetis o la hipertensió. En general, 13 (32%) individus van necessitar cures intensives i 6 (15%) van morir.[67] Molts dels que van morir tenien altres malalties, com hipertensió arterial, diabetis o malalties cardiovasculars, que deterioraven els seus sistemes immunitaris.[43]
Causes
La malaltia és causada pel síndrome respiratòria aguda greu coronavirus 2 (SARS-CoV-2), anteriorment conegut com el «nou coronavirus del 2019» (2019-nCoV). Es distribueix principalment entre persones a través de gotetes respiratòries de tos i esternuts. El virus pot romandre viable fins a tres dies sobre superfícies de plàstic i acer inoxidable, i durant tres hores en aerosols. El virus també s'ha trobat a les femtes, però a partir del març del 2020 no se sap si és possible la transmissió a través d'excrements i es creu que el risc és baix.[71]
Els pulmons són els òrgans més afectats per COVID-19 perquè el virus accedeix a les cèl·lules hostes a través de l'enzim ACE2, molt abundant a les cèl·lules alveolars de tipus II dels pulmons. El virus utilitza una glicoproteïna especial de superfície, anomenada «espiga», per connectar-se a l'ACE2 i entrar a la cèl·lula hoste.[72] La densitat d'ACE2 a cada teixit correlaciona amb la gravetat de la malaltia en aquest teixit i alguns han suggerit que la disminució de l'activitat de l'ACE2 pot ser protectora,[73][74] tot i que una altra visió és que l'augment de l'ACE2 utilitzant medicaments bloquejadors del receptor d'angiotensina II podria ser protector, però aquestes hipòtesis encara no han sigut demostrades.[75] A mesura que avança la malaltia alveolar, es pot produir una falla respiratòria i la mort.[73]
Es creu que el virus és natural i que té un origen animal,[76][77] a través d'una infecció per un reservori.[78] Es va transmetre per primer cop a humans a Wuhan (Xina), el novembre o desembre de 2019, i la principal font d'infecció es va convertir en transmissió humana a humana a principis de gener de 2020.[79][80] La primera infecció coneguda es va produir el 17 de novembre de 2019.
Diagnosi
El 15 de gener de 2020, l'OMS va publicar un protocol sobre proves diagnòstiques per al 2019-nCoV, desenvolupat per un equip de virologia de l'Hospital Charité d'Alemanya.[81]
La infecció pel virus es pot diagnosticar provisionalment a partir de símptomes, tot i que la confirmació es fa en última instància mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (rRT-PCR) de secrecions infectades (71% sensibilitat) i tomografia computada (98% sensibilitat).[82]
Proves virals
L'OMS ha publicat diversos protocols d'assaig d'ARN per a SARS-CoV-2, amb el primer publicat el 17 de gener.[83][84] La prova utilitza la reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (rRT-PCR) en temps real.[85] La prova es pot fer sobre mostres respiratòries o de sang. Els resultats són generalment disponibles en poques hores a dies.
Es considera una «persona en risc» si ha viatjat a una zona amb transmissió comunitària en curs durant els 14 dies anteriors o ha tingut un contacte estret amb una persona infectada. Els indicadors clau habituals són la febre, la tos i la dificultat respiratòria. Altres possibles indicadors són fatiga, miàlgia, anorèxia, producció d'esput i mal de gola.
Imatge mèdica
Les radiografies i la tomografia computada s'han descrit en una sèrie de casos limitatats.[86] La Societat Radiològica Italiana recopila una base de dades internacional en línia de troballes a les imatges per a casos confirmats.[87] Tot i això, a causa de la superposició amb altres infeccions com l'adenovirus, la imatge sense confirmació per part del PCR és d'ús limitat en la identificació de la COVID-19.[86]
Preocupacions per la infravaloració del brot
A causa de la manca de personal i equipament mèdic a les regions afectades pel brot, molts hospitals no han identificat els casos de coronavirus, mentre que molts pacients amb símptomes similars al coronavirus se'ls va diagnosticar una «pneumònia greu».[88][89] Moltes de les persones que experimenten símptomes decideixen quedar-se a casa en lloc d'anar a un hospital a causa dels temps llargs d'espera i les condicions atabalades.[90] Per això, els investigadors de la Northeastern University i l'Imperial College London estimen que el nombre de casos pot ser cinc o deu vegades superior al que s'ha informat.[91][92]
Hi ha hagut preocupacions addicionals a causa de la gestió de la Xina durant l'epidèmia SARS de 2003, en què el govern xinès va amagar els pacients infectats als inspectors de l'OMS i va menystenir el nombre de casos de SARS.[93]
Estimacions
A partir dels casos informats i suposant un retard de deu dies entre la infecció i la detecció, els investigadors de la Universitat Northeastern i de l'Imperial College London van estimar que el nombre d'infeccions reals pot ser 10 vegades superior al confirmat en el moment de la notificació. L'Imperial College estimava 4.000 casos amb 440 confirmats el 21 de gener de 2020, i la Universitat Northeastern estimava 21.300 infeccions el 26 de gener,[94][95][96] augmentant fins a 26.200 infeccions el 27 de gener (amb una confiança del 95% entre l'interval de 19.200-34.800).[97][98][99] El 31 de gener de 2020, un article publicat a Lancet calculava que 75.815 persones estaven infectades a Wuhan el 25 de gener de 2020.[100]
Hi ha dubtes sobre si hi ha personal i equipament mèdic adequats a les regions afectades pel brot perquè els hospitals identifiquin correctament els casos de coronavirus en lloc de diagnosticar erròniament els casos sospitosos com a «pneumònia greu».[101][102][103] A moltes de les persones que experimentaven símptomes se'ls va dir que fessin la quarantena a casa en lloc d'anar a un hospital per evitar aïllar-los amb altres pacients amb diferents nivells de símptomes.[104] Després de dos vols de repatriació des de Wuhan al Japó, a finals de gener, a 5 de cada 400 persones que van ser repatriades se les va diagnosticar el virus, de les quals una era simptomàtica i quatre no.[105]