From Wikipedia, the free encyclopedia
En informàtica, una pantalla o monitor d'ordinador és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que duu a terme la computadora a la que està connectada.[1] Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats. La tecnologia usada per a fabricar monitors evoluciona constantment. Els primers eren monocroms, i després es fabricaren amb pantalla de color, utilitzant la tecnologia CRT. A més, van créixer en mida de pantalla mentre reduïen la curvatura d'aquesta. Actualment s'estan imposant els monitors plans, amb tecnologia TFT, que pesen menys i ocupen menys espai.[2] Els monitors d'ordinador moderns són fàcilment intercanviables amb televisors convencionals i viceversa. Tanmateix, com que molts monitors d'ordinador no inclouen altaveus integrats ni sintonitzadors de TV (com ara adaptadors de televisió digital), és possible que no sigui possible utilitzar un monitor d'ordinador com a televisor sense components externs.[2][3]
Els primers ordinadors es comunicaven amb l'operador mitjançant unes petites llums, que s'encenien o s'apagaven en accedir a determinades posicions de memòria o executar certes instruccions.
Anys més tard van aparèixer ordinadors que funcionaven amb targeta perforada, que permetien introduir programes a l'ordinador.[4]
Durant els anys 50, la forma més comuna d'interactuar amb un ordinador era mitjançant un teletip, que s'hi connectava directament i imprimia totes les dades d'una sessió informàtica.[5] Va ser la forma més barata de visualitzar els resultats fins a la dècada dels 70, quan van començar a aparèixer els primers monitors de CRT (tub de raigs catòdics). Seguien l'estàndard MDA (Monochrome Display Adapter), i eren monitors monocromàtics (d'un sol color) d'IBM.[6]
Estaven expressament dissenyats per a mostrar text i suportaven subratllat, negreta, cursiva, normal i invisibilitat per a textos. Poc després i en el mateix any van sortir els monitors CGA (Color Graphics Adapter, «gràfics adaptats en color»), que van ser comercialitzats en 1981 en desenvolupar-se la primera targeta gràfica a partir de l'estàndard CGA d'IBM.[7] En comercialitzar-se alhora que els MDA els usuaris de PC optaven per comprar el monitor monocromàtic pel seu cost.
Tres anys més tard va sorgir el monitor EGA (Enhanced Graphics Adapter, «adaptador de gràfics millorats») estàndard desenvolupat per IBM per a la visualització de gràfics, aquest monitor aportava més colors (16) i una major resolució.[8][9] En 1987 va sorgir l'estàndard VGA (Video Graphics Array, «Matriu gràfica de video»)[10][11][12] va ser un estàndard molt acollit[13] i dos anys més tard es va millorar i es va redissenyar per solucionar certs problemes que van sorgir, desenvolupant així SVGA (Super VGA), que també augmentava colors i resolucions,[14] per a aquest nou estàndard es van desenvolupar targetes gràfiques de fabricants fins al dia d'avui coneguts com S3 Graphics, NVIDIA o ATI entre d'altres.
Amb aquest últim estàndard van sorgir els monitors CRT que fins no fa gaire seguien estant en la majoria de llars on hi havia un ordinador.
El rendiment d'un monitor se sol mesurar fixant-se en aquestes característiques:
La mida d'una pantalla aproximadament rectangular es dona com la distància entre els seus extrems més allunyats, és a dir la diagonal del rectangle. Això és problemàtic, ja que no té en compte la proporció de la pantalla així doncs una pantalla de 21 polzades panoràmica (per exemple amb una proporció 16:9) és menys alta i té menys àrea que una pantalla tradicional amb proporció 4:3.[19]
Les mesures de grandària de pantalla són diferents quan es parla de monitors CRT i monitors LCD.
Les grandàries comunes de pantalla solen ser de 15, 17, 19, 21 polzades. La correspondència entre les polzades de CRT i LCD quant a zona visible es refereix, sol ser d'una escala inferior pels CRT, és a dir una pantalla LCD de 17 polzades equival en zona visible a una pantalla de 19 polzades del monitor CRT (aproximadament).
És el nombre màxim de píxels que poden ser mostrats en cada dimensió, és representada en files per columnes. Està relacionada amb la grandària de la pantalla i la proporció.
Els monitors LCD solament tenen una resolució nativa possible, per la qual cosa si es fan treballar a una resolució diferent, s'escalarà a la resolució nativa, la qual cosa sol produir artefactes en la imatge.
Les resolucions més usades són:[22]
Estàndard | Nom | Ample | Escala | Píxels | % d'usuaris de Steam |
---|---|---|---|---|---|
Full HD | HDTV | 1920×1080 | 16:9 | 2 M | 66,50% |
QHD | Wide Quad HD | 2560×1440 | 16:9 | 3'6 M | 8,71% |
WXGA | Wide eXtended Graphics Array | 1366×768 | aprox. 16:9 | 1049 K | 7,34% |
WXGA+ | Wide eXtended Graphics Array Plus | 1440×900 | 16:10 | 1'2 M | 2,52% |
4K UHDV | Ultra High Definition VIdeo | 3840×2160 | 16:9 | 8'3 M | 2,39% |
HD+ | HD Plus | 1600×900 | 16:9 | 1' M | 1,91% |
Cada píxel de la pantalla té interiorment 3 subpíxels, un de vermell, un de verd i un altre blava; depenent de la lluentor de cadascun dels subpíxels, el píxel adquireix un color o un altre de forma semblant a la composició de colors RGB.[23][24]
La manera d'organitzar els subpíxels d'un monitor varia entre els dispositius. Se solen organitzar en línies verticals, encara que alguns CRT els organitzen en punts formant triangles. Per millorar la sensació de moviment, és millor organitzar-los en diagonal o en triangles. El coneixement del tipus d'organització de píxels pot ser utilitzat per millorar la visualització d'imatges de mapes de bit usant renderitzat de subpíxels.
La major part dels monitors tenen una profunditat 8 bits per color (24 bits en total), és a dir, poden representar aproximadament 16,8 milions de colors diferents.
En termes de maquinari, un monitor és un perifèric que mostra la informació de forma gràfica d'una computadora. Els monitors es connecten a la computadora a través d'una targeta gràfica (o adaptador o targeta de vídeo).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.