Papat d'Avinyó
From Wikipedia, the free encyclopedia
A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França):
- Climent V: 1305 - 1314
- Joan XXII: 1316 - 1334
- Benet XII: 1334 - 1342
- Climent VI: 1342 - 1352
- Innocenci VI: 1352 - 1362
- Urbà V: 1362 - 1370
- Gregori XI: 1370 - 1378
El 1378, el papa Gregori XI va traslladar de nou la residència papal a Roma i allà va morir. A causa d'una disputa sobre les posteriors eleccions, una facció de cardenals van establir un nou antipapa a Avinyó:
- Climent VII: 1378 - 1394
- Benet XIII: 1394 - 1423 (expulsat d'Avinyó el 1403)
Aquest va ser el període problemàtic (entre 1378 i 1417) al qual els historiadors catòlics es refereixen com el «Cisma d'Occident» o, «la gran controvèrsia dels antipapes» (també anomenat «el segon Gran Cisma» per alguns historiadors seculars i protestants), quan es van crear faccions dins de l'Església Catòlica per la seva lleialtat als diversos aspirants al papat. El Concili de Constança el 1417 va resoldre definitivament la controvèrsia.
Els Estats Pontificis (avui limitats a la Ciutat del Vaticà) incloïen llavors Avinyó i el Comtat Venaissí, al sud-est de França. Aquestes zones van seguir sent part dels Estats Pontificis fins a la Revolució Francesa, i es van convertir en part de França el 1791.