Paràboles de Jesús
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les paràboles de Jesús es poden trobar als evangelis canònics, i en alguns dels evangelis no canònics, però principalment es troben als tres evangelis sinòptics. Representen una part clau del Ministeri de Jesús, formant aproximadament una tercera part dels seus ensenyaments. Els cristians enfatitzen aquestes paràboles com a paraules de Jesús, que creuen que són els ensenyaments de Déu, segons Joan 8:28 i Joan 14:10.[1][2]
Les paràboles de Jesús són històries aparentment senzilles i memorables, sovint amb imatges, i que transmeten missatges. Els estudiosos consideren que tot i la simplicitat aparent d'aquestes paràboles, transmeten missatges profunds i són centrals per a conèixer els ensenyaments de Jesús de Natzaret. Els autors cristians no ho veuen com a meres històries per il·lustrar ensenyaments, sinó com analogies internes amb la natura es converteix en un testimoni del món espiritual.[3][4]
Moltes de les paràboles de Jesús es refereixen a coses simples i quotidianes, com una dona que fa pa (Paràbola del llevat), un home que truca la porta del seu veí a la nit (Paràbola de l'amic inoportú), o l'atracament d'un home a la carretera (Paràbola del bon samarità); i no obstant això s'aborden els principals temes religiosos, com ara el creixement del Regne de Déu, la importància de l'oració i el significat de l'amor.
A la civilització occidental, aquestes paràboles formen el prototip del terme paràbola i a l'edat moderna, fins i tot entre aquells que saben poca cosa de la Bíblia, les paràboles de Jesús romanen com algunes de les històries més conegudes del món.[5]