![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/AristotleWheel5.jpg/640px-AristotleWheel5.jpg&w=640&q=50)
Paradoxa de les rodes d'Aristòtil
From Wikipedia, the free encyclopedia
La paradoxa de les rodes d'Aristòtil és una paradoxa o problema que apareix en l'obra grega Mecànica tradicionalment atribuïda a Aristòtil.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/AristotleWheel5.jpg/640px-AristotleWheel5.jpg)
Es pot representar una roda en dues dimensions utilitzant dos cercles. El cercle més gran és tangent a una superfície horitzontal (per exemple, una carretera) sobre la qual pot rodar. El cercle més petit té el mateix centre i està rígidament fixat al més gran. El cercle més petit podria representar el taló d'un pneumàtic, una llanta sobre la qual està muntat, un eix, etc. Suposem que els cercles més grans roden sense lliscar (o patinar) per a una revolució completa. Les distàncies recorregudes pels dos cercles tenen la mateixa longitud, tal com es mostra a les línies discontínues de color blau i vermell i la distància entre les dues línies verticals negres. La distància pel cercle més gran és igual a la seva circumferència, però la distància pel cercle més petit és més llarga que la seva circumferència: una paradoxa o un problema.
La paradoxa no es limita a una roda. Altres coses representades en dues dimensions mostren el mateix comportament. Un rotllo de cinta ho fa. Una ampolla típica rodona enrotllada de costat ho fa: el cercle més petit representa la boca o el coll de l'ampolla.
Hi ha algunes coses que es representarien amb la línia horitzontal marró en la imatge tangent al cercle més petit en lloc de la més gran. Alguns exemples són la típica roda de tren que té una brida. Drabkin va denominar aquests Casos II i el tipus a la imatge del Cas I.[1] S'aplica una anàlisi similar però no idèntica.