Partit Comunista d'Estònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Partit Comunista d'Estònia (estonià Eestimaa Kommunistlik Partei, EKP, rus Kommunistitxeskaja partija Estonii, KPE) fou un partit polític estonià d'ideologia comunista. Es va formar el 5 de novembre de 1920 quan el Comitè Central de la secció estoniana del Partit Comunista Rus (bolxevic) es va separar del seu partit mare. Durant el primer semestre de 1920 encara mantenia esperances d'una immediata revolució mundial, i els comunistes estonians ambicionaven prendre el poder. La crisi econòmica i social generalitzada els feia cobejar moltes esperances. Els activistes del partit no sols recolzaven el programa sinó també eren disposats a participar en accions il·legals conspiratives, com el transport d'armes i material de propaganda comunista, amagar activistes i reunir informació per als revolucionaris.
Lema | Treballadors del món, uniu-vos! | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | partit comunista (1920–1940) partit comunista de les repúbliques de la Unió Soviètica (1940–1990) | ||||
Ideologia política | marxisme-leninisme comunisme | ||||
Història | |||||
Creació | 5 novembre 1920 | ||||
Fundador | Viktor Kingissepp | ||||
Data de dissolució o abolició | 22 agost 1991 , Causat per: prohibició d'un partit polític | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
First Secretary of the Communist Party of Estonia (en) | Karl Säre | ||||
Òrgan de premsa | Rahva Hääl (en) | ||||
Autoritat executiva | Central Committee of the Communist Party of Estonia (en) | ||||
Part de | Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||||
Això es va traduir en una permanent situació de conflicte amb els governs estonians. Com els seus objectius no eren orientats a la legalitat, el PCE mai va tractar de legalitzar-se a la República d'Estònia, ni va abandonar la crida a la rebel·lió armada i a unir Estònia a l'URSS.
Encara que havia perdut molta de la seva popularitat del 1917, encara tenia un notable suport entre la majoria de proletariat industrial, però en sovint també entre els camperols sense terra, desocupats, professors i estudiants. Especialment en la dècada de 1920 mantenia posicions fortes en el moviment sindical. En les eleccions legislatives les llistes que recolzava sempre van obtenir més d'un 5% dels vots. Tanmateix, després del fallit intent de cop per l'estonià comunistes l'1 de desembre de 1924, el partit va perdre aquest suport, l'adhesió es va reduir a voltant de 70 a 200 persones i es va mantenir baixa fins a 1940. Segons el registre del parit, hi havia 150 membres en el moment de l'ocupació soviètica, el juliol de 1940.