Partit Democràtic (Itàlia)
partit polític italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Democràtic (en italià Partito Democratico, PD) és un partit polític italià de centre-esquerra fundat el 14 d'octubre de 2007.[1]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El PD va néixer com a hereu de la tradició socialdemòcrata que, juntament amb alguns elements de sensibilitat socioliberal i ecologista, constitueixen la plataforma ideològica del partit. A nivell europeu, el PD manté una relació d'estreta cooperació amb el Partit Socialista Europeu, amb qui va formar l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu. El PD és el segon partit italià més gran i està fortament arrelat a Emília-Romanya, Toscana, Úmbria, Marques, Basilicata i Sardenya, en zones del Vèneto i la Llombardia.
La fundació del PD va tenir lloc el 14 d'octubre del 2007 a través d'unes primàries per a l'elecció del secretari nacional i de l'Assemblea Constituent. El partit es va presentar als votants com l'hereu de L'Ulivo, una coalició de partits que va néixer el 1995 amb l'objectiu de trobar una síntesi entre les tradicions de la socialdemocràcia, el liberalisme socialcristià, l'ambientalisme social i el socialisme democràtic, units per un declarat compromís amb Europa.
Matteo Renzi, que va ocupar el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia entre el 22 de febrer de 2014 i el 12 de desembre de 2016, va ser secretari general del PD des de desembre de 2013 fins al març del 2018, quan va dimitir a causa de la derrota a les eleccions generals d'Itàlia del 2018. Pier Luigi Bersani n'havia estat el secretari general fins a l'abril del 2013, des de les eleccions primàries del 25 d'octubre del 2009. Anteriorment, des del 21 de febrer de 2009, havia ocupat aquest lloc Dario Franceschini, mentre que Walter Veltroni va ser el primer secretari nacional del PD, des de la seva fundació i fins al 17 de febrer de 2009, moment en què va dimitir del seu càrrec després de la derrota de les eleccions regionals de Sardenya. Un altre líder destacat és Romano Prodi, creador de L'Ulivo i ex Primer Ministre, que va ser president del partit des de la seva fundació fins al 16 d'abril de 2008. Paolo Gentiloni, Primer Ministre entre el 12 de desembre de 2016 fins a l'1 de juny de 2018, també és membre del PD.
El PD deriva principalment de la voluntat dels dos principals partits de centre actius al principi del segle XXI: Demòcrates d'Esquerra (PDS), amb tendència socialdemòcrata, i La Margherita (DL), socialcristians que treballen en pro de la unificació de la centre-esquerra italiana. En el procés constitutiu també hi ha participat altres grups polítics:
- Partit Democràtic Meridional (centrista)
- Progetto Sardegna (centrista)
- Moviment Republicà Europeu (social-liberal)
- Republicans Demòcrates (social-liberal)
- Itàlia del Mig (cristià-demòcrata)
- Aliança Reformista (social-demòcrata)
Els radicals italians van seguir un camí diferent, ja que van presentar les seves llistes amb candidats del PD i van formar grup parlamentari propi després de les eleccions legislatives, però no es van fusionar amb el partit.
El 29 de juliol de 2009, al final de la inscripció per al congrés, el partit va anunciar que comptava amb 820.607 militants i era el partit més gran d'Europa segons el nombre d'abonats, seguit per la CDU i el PP. El 2014 tenia 276.849 membres, xifra que va augmentar fins als 449.852 l'any 2017.