Pasqual Calbó i Caldés
pintor i escriptor menorquí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pasqual Calbó i Caldés (Maó, 1752 - Maó, 1817) va ser un dibuixant i pintor menorquí,[1] projectista d'obres arquitectòniques, professor de ciència i de tècnica i autor d'una notable obra manuscrita científica i tècnica.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 octubre 1752 Maó (Menorca) |
Mort | 12 abril 1817 (64 anys) Maó (Menorca) |
Activitat | |
Lloc de treball | Maó |
Ocupació | pintor, escriptor |
Gènere | Retrat |
El 1770 va anar a Itàlia per ampliar els seus estudis artístics i va passar per Gènova, Venècia i Roma. El 1779 seria nomenat pintor de la cort de Viena, i un any després retorna a Menorca.
Uns anys més tard, el 1787, parteix de nou, aquesta vegada cap a Amèrica, on renova el seu estil pictòric. El 1790 retornaria a Menorca, on va redactar diversos manuals científics i tècnics fins que una paràlisi l'impedia continuar treballant el 1812. Mor el 1817.
La seva obra pictòrica rep influències dels paisatgistes i del romanticisme. Destaca també el seu interès per la ciència, així com la publicació d'una adaptació al català de disset tractats que recollien el coneixement matemàtic, físic, de construcció naval i d'arquitectura militar de la seva època.[1]