El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs,[1] tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.[2]
| |||||
|
| |||||
| |||||
 Els Països Baixos austríacs (en taronja) i el Principat de Lieja enclavat | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | No especificada | ||||
| Altres idiomes | Neerlandès, alemany, frisó | ||||
| Moneda | Florí (Gulden) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície |
| ||||
| Període històric | |||||
| Després del Tractat d'Utrecht passen de domini espanyol a austríac. | 1714 | ||||
| S'inicia la Revolució brabançona contra la tasca centralitzadora. | 5 de gener, 1788 | ||||
| Es proclama els Estats Units de Bèlgica | 11 de gener, 1790 | ||||
| Després de la derrota a la Batalla de Fleurus, els austríacs es retiren del territori. | 26 de juny, 1794 | ||||
| França s'annexiona els Països Baixos i el Bisbat de Lieja. | 1795 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
| Sobirà dels Països Baixos | |||||
| • 1711-1714: | Maximilià II de Baviera | ||||
| • 1711-1740: | Carlos VI | ||||
| • 1740-1780: | Maria Teresa I | ||||
| • 1780-1790: | Josep II | ||||
| • 1790-1795: | Leopold II | ||||
.svg)
El govern mantindrà l'administració central organitzada a Brussel·les pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la Il·lustració[3] l'administració se centralitza i uns grans projectes d'industrialització principalment al comtat d'Hainaut. Com que els neerlandesos bloquejaven el port d'Anvers i que els francesos havien annexionat el port de Duinkerke, van desenvolupar el port de Nieuwpoort i el canal Bruges-Oostende per a obtenir accés al mar.
Al mateix moment, els prínceps-bisbe del principat de Lieja continuaven la política industrial, ja començat el segle anterior i van modernitzar el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metal·lúrgics liegesos a Charleroi.[4] Sovint el principat està dibuixat a les mapes com a part d'Àustria (i la futura Bèlgica), malgrat que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de la industrialització, els Austríacs també van desenvolupar l'educació (Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències) a Brussel·les. Aquesta modernització imposada des del centre de l'imperi a Viena que implicava un afebliment de la influència de l'església catòlica no agrada gaire al clericat ni als nobles conservadors.
El 1790, les tropes austríaques sofreixen una desfeta militar a Turnhout durant la revolució brabançona.[5] Segueix un episodi d'uns mesos dels Estats Units bèlgics independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els liberals inspirats per la iIl·lustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels revolucionaris francesos el 1792, que incorporen el territori després de la Batalla de Jemappes.[6] Al 18 de març de 1793 l'exèrcit austríac va tornar a conquerir el territori després de la batalla de Neerwinden. Al 26 de juny de 1794 la victòria francesa a la Batalla de Fleurus va tornar el territori a França. El 1795, els francesos van batejar el departament de Jemappes com a recordatori de la victòria. Després del Tractat de Campo Formio de 1797, els austríacs cedeixen el territori als francesos.[7]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
