família de formats de fitxer que s’utilitzen per presentar documents From Wikipedia, the free encyclopedia
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.[1] Fou desenvolupat a partir del projecte "Camelot" ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.[2]
Tipus | família de formats de fitxer, format de fitxer, format de fitxer de llibre electrònic i document electrònic |
---|---|
Extensió | |
MIME | application/pdf
application/x-pdf application/x-bzpdf application/x-gzpdf |
Codi de tipus | 'PDF ' |
Magic number | 25504446 |
Desenvolupador | Adobe Systems |
Versió inicial | 1993 |
Última estable | 1.7 |
Extensió de | PostScript |
Estàndard | ISO 32000 |
Més informació | |
Stack Exchange | Etiqueta i Etiqueta |
Wiki del format de fitxer | |
LocFDD | fdd000030 |
PRONOM | cap valor |
Lloc web | Adobe PDF Reference Archives |
Els fitxers PDF, juntament amb les aplicacions que podien veure i crear aquest tipus de documents, van començar a desenvolupar-se a partir de 1991, i la seva adopció comercial i general era molt reduïda. El programari de les aplicacions es distribuïa com a programari de llicència comercial. En aquesta època el visor de documents PDF estava disponible de franc (freeware), però no de forma lliure.
El cofundador d'Adobe, John Warnock, va introduir el concepte de «document de format portàtil» (PDF) en 1992 com a part del seu concepte d'oficina sense papers.[5] Acrobat, el programari per crear o processar el format dels fitxers PDF, va ser llançat comercialment el següent any (1993). La majoria dels fitxers PDF es poden veure i imprimir en pràcticament qualsevol computadora o dispositiu mòbil.
El format dels fitxers PDF ha canviat diverses vegades, relacionades amb les noves versions de Acrobat que ha anat llançant Adobe. Fins al moment, s'han publicat nou versions de l'especificació dels fitxers PDF:
Any | Versió PDF | Versió Adobe Acrobat |
---|---|---|
1993 | PDF 1.0 | Acrobat 1.0 |
1994 | PDF 1.1 | Acrobat 2.0 |
1996 | PDF 1.2 | Acrobat 3.0 |
1999 | PDF 1.3 | Acrobat 4.0 |
2001 | PDF 1.4 | Acrobat 5.0 |
2003 | PDF 1.5 | Acrobat 6.0 |
2005 | PDF 1.6 | Acrobat 7.0 |
2006 | PDF 1.7 | Acrobat 8.0 / ISO 32000 |
2008 | PDF 1.7, Adobe Extension Level 3 | Acrobat 9.0 |
2009 | PDF 1.7, Adobe Extension Level 5 | Acrobat 9.1 |
Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, així com mapes, gràfics, catàlegs, presentacions i llibres electrònics.
Les versions primerenques dels documents PDF no tenien hipervincles externs; per aquest motiu, la seva adopció en Internet era considerablement reduïda i no tenia molta popularitat. En aquests temps, eren comuns les connexions lentes a Internet a través de mòdems telefònics, i la grandària dels documents PDF era molt més gran que altres tipus de documents, com per exemple el text simple (sense format); per tant, la banda ampla va ser un factor clau per a la seva acceptació en Internet. A més, ja existien altres tipus de documents que li feien forta competència al tipus de documents PDF, com per exemple, els documents PostScript (.ps), els quals, en aquell temps, estaven prou generalitzats.
Amb el temps, el format PDF va anar adquirint popularitat de diverses formes diferents, com a publicitat, fins a convertir-se en un estàndard de facto.[6] Aquest format és vist com una “pàgina digital” que està llista per imprimir-se exactament com es mostra en la pantalla, sense problemes de marges a l'hora d'imprimir, a diferència del que succeeix en altres formats digitals de document.
En els anys recents, han sorgit diverses aplicacions lectores d'aquest tipus de fitxers tals com Evince, Atril i Okular, que són de programari lliure, entre altres. La seva popularitat ha obert la possibilitat de crear documents PDF amb programes de programari comercial i lliure tals com Microsoft Office, WordPerfect Office, Openoffice.org, LibreOffice i Calligra Suite. Altres aplicacions, són fins i tot capaces d'editar-los de manera directa, sense necessitat d'emprar la típica aplicació per crear i editar documents PDF d'Adobe.
Un fitxer de només imatges es presenta com una imatge de mapa de bits o una instantània. No es poden fer cerques de text, atès que són imatges capturades, No obstant això, aquest format és útil quan les versions digitals han de ser absolutament fidels a les originals, com en els casos de factures o documents legals.
Els documents sense etiquetar s'han creat sense etiquetes PDF. Les etiquetes PDF són similars a les etiquetes utilitzades en el codi HTML per fer la cerca Web més accessible. El text en documents sense etiqueta és sovint difícil de llegir. Quan succeeix això, apareixerà un quadre de diàleg, donant a l'usuari l'opció d'afegir etiquetes.
Els documents etiquetats són fàcils de trobar a través d'una cerca web. Són fàcils de llegir, optimitzats per ser vists en una pantalla petita i capaces de ser copiats.
Els formularis PDF electrònics ofereixen a l'usuari la possibilitat de guardar les dades introduïdes amb el teclat o copiats d'un fitxer existent. Els formularis acabats poden ser protegits amb contrasenya i guardats. Els formularis també poden ser publicats en Internet o enviats a través de correu electrònic.
Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:
Notar que quan un fitxer PDF és modificat i s'afegeix nou contingut, est tindrà noves seccions de cos, taula de referències croades i coda, però en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.
El format PDF està indicat per a la impressió de documents, ja que especifica tota la informació necessària que els defineixen. És interessant especificar com es fa la representació de colors del fitxer en PDF. En el format PDF s'especifiquen espais de color, això és la descripció de com cal interpretar els colors del document.
Un color es defineix mitjançant un o diversos components numèrics i la interpretació d'aquests es farà segons l'espai de color especificat.
Els espais de color poden ser:
És la forma més simple i imprecisa de reproduir colors, emprada per aparells que no disposen de gestors de color. Cada punt és descrit per un color que està compost de certes quantitats de colorants.
Per PDF existeixen tres espais de colors diferents dependents del dispositiu:
Mode | Color | Descripció |
---|---|---|
CMYK | Verd pur | (66 %, 0 %, 100 %, 0 %) |
RGB | Verd pur | (0,255,0) |
Gris | Verd pur | Negre=20% |
En emprar la definició de color depenent, encara que tingui uns mateixos valors del color, la reproducció d'ells variarà segons el dispositiu que el reprodueixi.
Aquests espais de color estan basats en els estàndards de la Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE), organització internacional que estudia la llum i el color. El seu objectiu és descriure amb detall com veu l'ésser humà i intenta reproduir-los de la mateixa forma, independentment del dispositiu que ho reprodueixi. A aquests colors també se'ls crida “calibrats”. Els colors són descrits mitjançant matrius numèriques i es modifiquen mitjançant transformacions de valors emprant les idees de colors neutres més clars i més foscos.
Per PDF existeixen quatre espais de colors diferents independents del dispositiu:
S'utilitzen mètodes especials de reproducció del color.
Els fitxers PDF es poden comprimir i cada element del mateix és comprimit mitjançant un o un altre algorisme. Els textos i ordres de format PostScript es poden comprimir emprant l'algorisme Lempel Ziv Welch (LZW) i les imatges mitjançant JPEG, ZIP o RLE.
JPEG (Joint Photographic Experts Group), en manera amb pèrdues o sense pèrdues emprat per a imatges en escala de grises o quadricromies. Si es re-comprimeix origina una pèrdua acumulativa d'informació.
ZIP (Format de compressió ZIP) realitzada mitjançant l'algorisme LZW, sense pèrdues, on reemplaça seqüències repetides per marcadors. Indicat per a imatges en color i escala de grises.
RLE (Run-length encoding) sistema sense pèrdues emprat per a imatges de línia (gràfic rasteritzat).
Nom | Programari | Linux | Windows | Mac | En català |
---|---|---|---|---|---|
Okular | Lliure | Sí | Sí | No | Sí |
Evince | Lliure | Sí | Sí | No | Sí |
Sumatra PDF | Lliure | No | Sí | No | Sí |
Adobe Acrobat Reader | Propietari | Sí | Sí | ||
MuPDF | Lliure | Sí | Sí | No | No |
Ghostscript | Lliure | Sí | Sí | ||
xpdf | Lliure | Sí | |||
STDU Viewer | Propietari | ||||
Foxit Reader | Propietari | ||||
DigiSigner | Propietari | ||||
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.