Pedagogia llibertària
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pedagogia llibertaria és una corrent educativa que vol aconseguir un mètode d'aprenentatge en el qual les persones es desenvolupen lliurement, sense que ningú imposi cap tipus d'autoritat, ja que es considera que aquesta és un impediment per assolir l'objectiu: aconseguir persones lliures, responsables, justes, igualitàries i felices.
Aquesta pedagogia va sorgir de l'experiència de diferents pedagogs que s'identificaven amb l'anarquisme, que pretén crear una societat justa, solidària i participativa. Per aquest motiu, les seves idees pedagògiques intenten ser acords amb aquestes màximes.
El més important per als partidaris de la pedagogia llibertaria és que els individus decideixin, conscients de les seves limitacions, el que els interessa aprendre i com volen fer-ho sense que ningú hagi d'imposar ordres. Per fer-ho, posa a l'abast de l'individu tot allò que necessita per assolir els seus objectius d'aprenentatge. Aquestes alternatives per a la formació dels menuts neixen, normalment, dins de casa. Els pares acostumen a veure que l'educació tradicional no s'adequa al model de família i d'aprenentatge que tenien pensat pels seus petits. Per això, les iniciatives pedagògiques alternatives solen ser projectes privats engegats i sostinguts econòmicament pels mateixos pares i mares. Però un dels problemes dels projectes engegats pels pares és que acostumen a desaparèixer un cop els fills han crescut. En canvi, les escoles lliures públiques permeten que els projectes tinguin una continuïtat en el temps.
Recentment, el model d'escola lliure pública ha començat a sortir a la llum. Sovint anomenades escoles vives, es nodreixen de moltes corrents pedagògiques diferents i acostumen a fugir de les etiquetes.