Península d'Avalon
From Wikipedia, the free encyclopedia
La península d'Avalon és una península de gran extensió (10.360 km²[1]) que és a la part sud-est de l'illa de Terranova al Canadà. Hi habiten 257.223 persones, aproximadament el 51% de la població de Terranova el 2009, i on es troba la seva capital, St. John's.[2] Està connectada a la resta de l'illa per un istme de 5 km d'ample. La badia de Placentia és el centre de la indústria pesquera de Terranova. S'hi troben fòssils del Precambrià.
Tipus | Península | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Terranova i Labrador (Canadà) | |||
| ||||
Banyat per | oceà Atlàntic | |||
Aquesta península va ser un dels primers llocs de poblament europeu permanent d'Amèrica del nord; es va establir a Cuper's Cove, per part de George Calvert el 1610. El 1623, es va formar la província d'Avalon en imitació del vell Avalon de Somerset (Anglaterra); Calvert va voler que aquesta colònia fos un refugi per als catòlics romans perseguits a Anglaterra. El 1696, durant la Guerra del rei William, els francesos destruïren moltes viles angleses a la península d'Avalon.