Península de Yucatán
From Wikipedia, the free encyclopedia
La península de Yucatán,[1] del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.[2] Abasta els estats mexicans de Yucatán, Quintana Roo i Campeche (que abans conformaven un sol estat de la federació mexicana), una porció del nord de Belize i el departament guatemalenc del Petén. La península coincideix amb l'àrea d'influència de l'antiga civilització maia prehispànica. Els pobles maies encara habiten aquestes regions, i el maia yucatec, la principal de les llengües maies, encara s'hi parla.
Tipus | Península | ||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Banyat per | golf de Mèxic i mar Carib | ||||
Dades i xifres | |||||
Travessa | Mèxic, Belize i Guatemala | ||||
Segons el mite popular, el nom de Yucatán prové de la frase maia Iuk ak katan ("No entenc la teva llengua"), suposadament la resposta dels maies nadius als exploradors espanyols quan aquests van preguntar quin era el nom del territori.
A la península del Yucatán hi ha més de mil cenotes, entre els quals destaquen el cenote sagrat de les ruïnes de Chichén Itzá, l'Ik Kil molt a prop de l'anterior, Xlacah (poble vell), Kankirixche (arbre del fruit groc) i X'Kekén i Samulá localitzat a Dzitnup, a 7 km de Valladolid.
La península té aproximadament 181.000 km², amb un relleu baix i està compost gairebé tot per pedra calcària porosa.[3][4]
La península es troba a l'est de l'istme de Tehuantepec, el punt més estret de Mèxic que separa l'oceà Atlàntic, incloent el golf de Mèxic i el mar Carib, de l'oceà Pacífic. Alguns consideren que l'istme és el límit geogràfic entre Amèrica Central i la resta d'Amèrica del Nord, situant la península a Amèrica Central.[3] Políticament tot Mèxic, inclòs el Yucatán, es considera generalment part d'Amèrica del Nord, mentre que Guatemala i Belize es consideren part d'Amèrica Central.