From Wikipedia, the free encyclopedia
L'encaix de caixa i metxa, popularment anomenat amb el castellanisme matxembrat, és una tècnica que s'ha utilitzat des de fa mil·lennis a tot el món per a acoblar peces de fusta entre si, en general quan cal fer un angle de 90°. Hi ha moltes maneres de fer-ho, però la idea essencial és que l'extrem d'una de les peces de fusta encaixi amb un forat realitzat a l'altra peça.[1]
L'extrem de la primera peça s'anomena metxa, i sovint es talla d'una mida una mica més petita que la cavitat on s'ha d'introduir, mentre que el forat s'anomena caixa. L'acoblament es pot encolar, clavar o collar per a mantenir les peces al seu lloc amb fermesa. Aquests acoblaments s'utilitzen també amb altres materials com ara la pedra. L'encaix de caixa i metxa s'emprava per als taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta.
L'acoblament de caixa i metxa s'emprava per unir els taulons dels antics vaixells grecs amb doble caixa i metxa postissa. Aquest conjunt es fixava amb una clavilla de fusta per cada banda.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.