Percepció del temps
From Wikipedia, the free encyclopedia
La percepció del temps és el conjunt de fenòmens mentals associats a la sensació del pas del temps i la seva concepció subjectiva, oposada al temps mesurat objectivament per aparells externs. Tot i que aquesta percepció té una base biològica, lligada al ritme circadiari i a la percepció externa dels canvis dels esdeveniments que poden suposar un perill o una oportunitat per a l'individu, la cultura i les emocions determinen fortament la consideració de la durada d'un període.