Pere I d'Alençon
aristòcrata francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283[1] a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (fr) Pierre Ier d'Alençon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 juny 1251 Atlit |
Mort | 6 abril 1284 (32 anys) Salern (Itàlia) |
Sepultura | Convent dels Cordeliers |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Dinastia Capet |
Cònjuge | Jeanne de Blois-Châtillon (1272 (Gregorià)–) |
Pares | Lluís IX de França i Margarida de Provença |
Germans | Agnès de França i de Provença, Isabel de França i de Provença, Blanca de França i de Provença, Margarida de França, Blanca de França, Felip III de França, Robert de França i de Provença, Lluís de França, Joan de França i Joan Tristany de França |
Tanca