Pere Julià
Militar català s.XV / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere Julià és un personatge fictici al qual es van atribuir, primer, les funcions de cònsol de catalans a Constantinoble,[1] i posteriorment, les de capità d'armes o militar en cap d'una suposada guarnició catalana present a Constantinoble el maig del 1453, quan va ser conquerida pels otomans de Mehmet II.[2] L'únic esment del seu nom (Πέτρῳ Γουλιάνῳ) apareix en un dels manuscrits del Chronicon Maius de Pseudo-Franza, variant que s'incorporà a l'edició crítica del text (Bonn, 1838).[3] Segons aquesta crònica Julià seria el cònsol dels catalans i presumptament hauria estat executat juntament amb els seus dos fills poc després de la presa final de la ciutat.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XV |
Mort | 29 maig 1453 (Gregorià) Constantinoble |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, militar |
Constantin Marinescu ja va assenyalar l'error d'aquella indentificació gràcies a les seves recerques als arxius de la cancelleria reial que li van permetre demostrar que el cònsol dels catalans per aquelles dates era Joan de la Via.[5] L'historiador romanès, però, es va decantar per considerar-lo un militar que estaria present durant l'episodi en qüestió, en donar validesa el testimoni del Chronicon Maius. Com ell, la majoria d'investigadors han acceptat fins a temps recents la historicitat del personatge de Pere Julià. Amb tot, des de 1934 la crítica filològica i històrica han posat de manifest que el text de Pseudo-Franza és, de fet, una reelaboració del Chronicon Minus o Dietari de Franza confeccionada pel bisbe de Monembàssia Macari Melisurg-Melissè, refugiat a Nàpols el 1571 i que la fiabilitat de les seves informacions és relativa.[6] En l'actualitat es considera que les interpolacions del nom de Julià, així com el del castellà Francisco de Toledo respondrien possiblement a un intent del bisbe d'atraure's el favor del virrei napolità i que no se'ls pot reconèixer cap historicitat.[7][8]