Pere de Rocabertí i d'Erill
Militar català s. XV / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere de Rocabertí i d'Erill (?, aprox. 1415 — ?, aprox. 1490)[1] militar català, baró de Sant Mori i de Maella.[2] Pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.
Aquest article tracta sobre vers el Baró de Sant Mori i de Maella. Si cerqueu l'homònim bisbe de Girona, vegeu «Pere de Rocabertí i Desfar». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1415 |
Mort | c. 1493 (77/78 anys) |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Altres | |
Títol | Baró |
Família | Rocabertí |
Cònjuge | Caterina d'Ortafà |
Fills | Bernat Hug de Rocabertí i Ortafà |
Pare | Guillem Hug de Rocabertí |
Germans | Joana de Rocabertí, Bernat Hug de Rocabertí i Dalmau de Rocabertí |
Pere de Rocabertí era el menor dels germans del baró de Maçanet de Cabrenys, Guillem Hug de Rocabertí, i de Francesca d'Erill.[1][3] Al seu germà gran, Dalmau de Rocabertí i d'Erill, li tocà l'herència de la baronia, per al segon, fra Bernat Hug de Rocabertí li correspongué la carrera eclesiàstica a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, a més hi havia una germana, Joana de Rocabertí, que es casà amb Pere de Vilagut, senyor de Sant Mori. Per tant, Pere de Rocabertí era un d'aquells fills de noble que calia que es fessin un nom com a soldats de fortuna per tal d'aconseguir escalar socialment. Segurament devia participar dels negocis del seu pare amb els vaixells que la família tenia[3] i que servien tant per comerciar com per les campanyes italianes del rei Alfons el Magnànim.
La primera notícia documental d'ell és de 1442 quan el trobem implicat en l'assassinat d'un oncle del vescomte de Rocabertí i cosí seu.[1][3] El 1446 era l'encarregat de negociar les condicions del casament del seu germà Dalmau amb Beatriu de Cervelló[1] i el 1453 era ell qui es casava amb Caterina d'Ortafà, d'una família de la noblesa del Rosselló.[1] Entremig, però, havia rebut l'herència del seu cunyat, Pere de Vilagut, ja que havia mort sense hereus a canvi de mantenir la seva germana Joana en el seu seguici. Fou un ascens social molt important, ja que de cop es convertia en un noble amb possessions. De 1455 a 1457 el tornem a trobar embolicat en diferents bandositats, una de molt interessant, ja que ens han pervingut les lletres de batalla que s'intercanviaren, fou la que l'enfrontà amb Guillem Alemany de Cervelló (cunyat del seu germà Dalmau) i que desembocà amb un nou conflicte entre els Rocabertí i Francesc de Pinós, Ivany de Castre i el vescomte de Rocabertí, Jofre VII de Rocabertí.[1]
Amb l'empresonament de Carles de Viana es mostrà sempre fidel a la causa de la Generalitat i fou un dels encarregats de negociar-ne l'alliberament a Lleida i a Fraga, on es trobà amb el seu germà Fra Bernat Hug al costat del rei.[1][2]