Permeabilitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.[1] La permeabilitat es representa per mitjà de la lletra grega μ. El terme permeabilitat magnètica fou encunyat per Oliver Heaviside el setembre de 1885.
 | |
| Unitats | henry per metre (en)   |
|---|---|
| Fórmula | |
En el SI d'unitats es mesura en henrys per metre, o en Newtons per Ampere quadrat. El valor de la constant és conegut com a constant magnètica o permeabilitat del buit, i el seu valor és = 4π×10−7 N/A².
