cover image

Persa

llengua indoeuropea / From Wikipedia, the free encyclopedia

El persa o farsi (persa: فارسی, fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques),[2] Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica),[3] Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa. El persa deriva del pahlavi, la llengua oficial religiosa i literària de la Pèrsia sassànida, que a la vegada derivava de l'antic persa, la llengua de l'Imperi persa a l'època aquemènida.[4][5][6] És de la família de llengües indoàries; és pluricèntrica i la gramàtica és similar a la de moltes llengües europees contemporànies.[7]

Quick facts: فارسی (transliteració Fārsi)  (fɒːɾˈsiː...
Infotaula de llenguaPersa
فارسی (transliteració: Fārsi)  (fɒːɾˈsiː)
Farsi.svg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, llengua viva, macrollengua, especialitat i camp d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants110 milions en total[1]
Parlants nadius60 milions[1] (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing17a (per parlants nadius)
Oficial aIran, Tadjikistan, Afganistan
Autòcton deOrient Mitjà, Àsia Central
EstatFlag_of_Iran.svgIran (Persia), Flag_of_Afghanistan_%282013%E2%80%932021%29.svg Afganistan, Flag_of_Tajikistan.svgTadjikistan, i països veïns.
Persian_Language_Location_Map.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques sud-occidentals
nou persa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet persa i escriptura àrab Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAcadèmia de llengua persa i literatura
Acadèmia de les ciències de l'Afganistan
Estudiat perEstudis perses Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Històriahistòria del persa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1fa
ISO 639-2per
ISO 639-3fas
Glottologfars1254 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuefas Modifica el valor a Wikidata
ASCL4106 Modifica el valor a Wikidata
IETFfa Modifica el valor a Wikidata
Close

Hi ha aproximadament 110 milions de parlants de persa arreu del món, i la llengua té estatus oficial a Iran, Afganistan i Tajikistan. Durant segles el persa ha estat també una llengua cultural de prestigi a l'Àsia Central, el sud d'Àsia, i l'Àsia occidental.[8] El persa es fa servir com a llengua litúrgica de l'Islam a Iran, Afganistan, i Tadjikistan.

Des de la conquesta islàmica, el persa s'escriu amb l'alfabet àrab, amb algunes lletres afegides (vegeu alfabet persa), tot i que a Tadjikistan, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetització, s'hi adoptà l'alfabet ciríl·lic, en part per motius lingüístics (l'alfabet ciríl·lic, com l'alfabet llatí i l'grec, s'adapten millor a les llengües indoeuropees, amb més nombre de vocals que les semítiques) i en part per motius polítics. En aquella època el persa s'hi començà a anomenar tadjik.

Ha tingut força influència sobre les llengües veïnes, en particular sobre les llengües turqueses de l'Àsia Central, el Caucas, el paixtu, el kurd i l'urdú. També ha exercit una influència menor sobre l'hindi, el panjabi, el seraiki i altres idiomes de l'Àsia meridional. Tot i que en menor grau, també ha influït en l'àrab[9] (a la vegada que en manllevava molt de lèxic, arran de la conquesta musulmana de Pèrsia)[10] i en altres idiomes de Mesopotàmia; el seu vocabulari bàsic és d'origen persa mitjà.[11] El persa modern conté una quantitat considerable d'elements lèxics d'àrab,[12][13][14] que es "persianitzà" i,[15] sovint, va tenir un significat i ús diferent de l'àrab original. El vocabulari àrab que hi ha en altres llengües iràniques, turqueses i índiques ha incorporat, generalment, elements del persa modern.[16] En general, la varietat de vocabulari àrab varia del 8,8% (2,4% sovint) en el Shahnameh,[17] 14% en cultura material,[18] 24% en l'apartat intel·lectual i el 40% en l'activitat literària quotidiana.[18] La majoria de paraules àrabs de préstec del persa són sinònims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes nadiues perses.[18]