Pesta de Justinià
pandèmia que va afectar Europa, Asia i Africa entre el 541 i 542 dC / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'Orient[nota 1] i especialment la seva capital, Constantinoble, així com l'Imperi Sassànida i les ciutats portuàries de tota la mar Mediterrània,[1][2] donat que els vaixells mercants portaven rates que transportaven puces infectades amb la pesta. Alguns historiadors creuen que la pesta de Justinià va ser una de les pandèmies més mortals de la història, amb una estimació d'uns 25 a 50 milions de persones mortes durant dos segles en què es va anar propagant. Aquesta xifra representava un nombre de morts equivalent al 13-26% de la població mundial a partir del seu primer brot.[3][4] L'impacte social i cultural de la pesta s'ha comparat amb el de la pesta negra que va arrasar Euràsia al segle xiv,[5] però les investigacions publicades el 2019 han argumentat que la mort de la pesta i els seus efectes socials han estat exagerats.[6][7]
Tipus | pandèmia pesta | ||
---|---|---|---|
Epònim | Justinià I | ||
Interval de temps | 541 - 750 | ||
Estat | Imperi Romà d'Orient | ||
Causa | Yersinia pestis | ||
Morts | mínim 25.000.000 màxim 50.000.000 | ||
Els investigadors van confirmar durant el 2013 les especulacions anteriors que deien que la causa de la pesta de Justinià va ser la Yersinia pestis, el mateix bacteri responsable de la pesta negra (1347–1351).[8][9] Aquesta última va ser molt més curta, però encara va matar un terç a la meitat dels europeus. S'han trobat antigues i modernes soques (taxonomia) de Yersinia pestis estretament relacionades amb l'ancestre de la soca de pesta Justiniana a Tian Shan, un sistema de serralades a les fronteres del Kirguizstan, el Kazakhstan i la Xina. Aquest fet suggereix que la pesta de Justinià es podria haver originat prop d'aquesta regió.[10][11]
La pesta va tornar periòdicament fins al segle viii.[2] Les onades de la malaltia van tenir efectes importants en el curs posterior de la Història d'Europa. Els historiadors moderns van atorgar el seu nom a partir del fet que Justinià I, era l'emperador en el moment de l'esclat inicial. El mateix Justinià va contreure la malaltia, però va sobreviure-hi.