Petrus Apianus
From Wikipedia, the free encyclopedia
Peter von Bennewitz o Bienewitz, anomenat Petrus Apianus (Leisnig, Saxònia, 16 d'abril de 1495 - Ingolstadt, 21 d'abril de 1552) fou un astrònom i matemàtic alemany. Va ser un dels primers a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. És l'autor d'un planisferi, Tipus Orbis Universalis, publicat el 1520 i de l'obra Astronomicum Caesareum, editada el 1540, de matemàtica, astronomia i cartografia. Va ser nomenat matemàtic de l'emperador Carles V del Sacre Imperi romanogermànic, a qui havia dedicat una de les obres que més fama li va donar, l'Astronomicum Caesareum. Apianus va ser un dels primers cosmògrafs a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. En matemàtiques, va calcular taules trigonomètriques que va publicar a Nuremberg el 1534 amb el títol Primi instrumentum Mobilis, amb un instrument que permetia el càlcul mecànic de sinus.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 abril 1495 Leisnig |
Mort | 21 abril 1552 (57 anys) Ingolstadt |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Leipzig Universitat de Viena |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geometria, trigonometria, cosmologia, astronomia, observatori astronòmic, cartografia, geografia i edició |
Lloc de treball | Ingolstadt |
Ocupació | matemàtic, editor, geògraf, editor, cosmògraf, cartògraf, professor d'universitat, astrònom, impressor |
Ocupador | Universitat d'Ingolstadt |
Moviment | Renaixement alemany |
Professors | Georg Tannstetter, Johannes Sturm i Michael Beuther |
Alumnes | Michael Maestlin |
Família | |
Fills | Philipp Apian |
Germans | Georg Apian (en) |
Va aplicar les matemàtiques a l'estudi astronòmic, afavorint-ne l'observació directa. En aquest sentit, va ser el primer a valer-se de vidres fumats per a l'observació del Sol. Així, va poder publicar un quadrant astronòmic i instruccions per a la fabricació d'instruments d'observació i rellotges de sol. Entre les observacions astronòmiques que va realitzar, cal destacar la descripció del pas el 1531 del cometa de Halley, suggerint a més que les cues cometàries en la seva òrbita de gir és molt possible que apuntessin en sentit oposat al Sol.