Pilar Bayer i Isant
matemàtica catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Pilar Bayer i Isant (Barcelona, 13 de febrer de 1946) és una matemàtica i algebrista catalana, especialitzada en la Teoria de Nombres.[1]
El 1967 va obtenir el títol de professora de piano pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. El 1968 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Barcelona i el 1975 es doctorà amb la tesi Extensiones maximales de un cuerpo global en las que un divisor primo descompone completamente.[2] Ha treballat com a professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1968-1975) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1977 i 1981-1982), així com a la Universitat de Regensburg (1977-1980), on adquirí una sòlida formació en teoria dels nombres, i a la Universitat de Santander (1980-1981), fins que el 1982 va obtenir la càtedra d'àlgebra de la Universitat de Barcelona.[3]
Ha creat un important grup de recerca en teoria de nombres. Les seves publicacions versen sobre funcions zeta, formes automorfes, el problema invers de la teoria de Galois, equacions diofàntiques i corbes de Shimura.[4] És acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de 2001, de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya des de 1996,[5] i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, des de 2001.[6] El 1998 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya.[7] El 2004 fou nomenada Emmy-Noether-Professorin de la Georg-August-Universität Göttingen. El mateix any fou escollida acadèmica de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i hi va ingressar el 2010 amb el discurs Antecedentes y evolución de la teoría de la multiplicación compleja.[8][1]