Pisa (ceràmica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
S'anomena pisa la terracota esmaltada o envernissada, de pasta fina, porosa, absorbent i opaca. Aquesta pasta està composta de diversos tipus d'argila blanca, barrejada amb terres silícies calcinades. Segons sigui la classe d'argila, així adquirirà el color després de cuita, que pot ser groc, vermell, marró o negre.[1] L'impermeabilitzat de la pisa s'aconsegueix amb un vernís fluid que conté sílice, mini, blanc de plom i galena, tot això molt en aigua abans de la seva cocció. Aconsegueix una gran duresa i resistència. És molt útil per als objectes domèstics.
Per a altres significats, vegeu «pisa (desambiguació)». |
L'ús popular del terme pisa s'aplica o refereix a la majoria dels objectes que conformen la vaixella domèstica, el material originari de la qual és el fang cuit. Poden distingir-se'n dos tipus genèrics: la pisa monocroma (en general blanca), i la pisa decorada.
Partint del seu origen terrissaire i al llarg de la història dels procediments ceràmics, la pisa ha anat donant nom a diferents tècniques artístiques i procediments decoratius: pisa verda i morada, pisa daurada, pisa de corda seca, pisa pintada amb paleta de gran foc, pisa pintada amb paleta de petit foc i pisa fina.[Nota 1]