Plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca
From Wikipedia, the free encyclopedia
El plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca, més conegut pels especialistes com a quarterons Garriga i Roca, és un conjunt variat de plànols (quarterons) elaborats per l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca entre els anys 1859 i 1862, que conjuntament cobreixen tota la ciutat del moment, amb una qualitat cartogràfica i una riquesa de detall extraordinàries. Els quarterons Garriga i Roca són considerats de gran importància en la història de la cartografia de Barcelona.
El 10 de desembre de 1862 l'arquitecte Miquel Garriga i Roca (el Masnou, 1808-Barcelona, 1888) va lliurar a l'Ajuntament de Barcelona una cartera amb tots els documents cartogràfics que, des de mitjans de 1859, havia anat elaborant relatius a l'empresa del Plànol de Barcelona. La major part d'aquests documents, tots manuscrits, es conserven a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Amb aquest lliurament es posava fi a un projecte cartogràfic l'origen del qual és la Reial ordre de 25 de juliol de 1846, que obligava a tots els ajuntaments espanyols amb un nombre elevat d'habitants a aixecar un plànol geomètric a escala 1:1.250 del seu nucli urbà, en el que calia representar-hi, a més a més, un pla general d'alineacions de carrers i places.
Quan es va promulgar aquesta reial ordre el mapa més detallat que hi havia aleshores de Barcelona era el Plano geométrico de la ciudad de Barcelona, traçat el 1842 a escala 1:4.000 per l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila. D'altra banda, tot i que l'Ajuntament de Barcelona no disposava llavors de cap pla general d'alineacions dels carrers i places, cal dir que el noranta per cent dels carrers de la ciutat disposaven de plànols d'alineacions.
L'octubre de 1847, després de diversos requeriments del governador civil de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona va ordenar a l'arquitecte Mas i Vila que s'ocupés de l'acompliment de la citada reial ordre. Però la feble base tècnica i econòmica del consistori barceloní va fer que aquest encàrrec s'anés endarrerint un cop i un altre. Finalment, el juliol de 1851, Mas i Vila va lliurar un plànol geomètric de la ciutat de Barcelona a escala 1: 1.250 que no contenia cap pla d'alineacions. Aquesta mancança i el fet que els responsables de l'urbanisme barceloní consideressin, el 1852, inapropiada aquesta escala per a representar-hi un pla general d'alineacions de la ciutat de Barcelona, van modificar els plantejaments cartogràfics establerts fins aleshores.
Com a conseqüència d'aquest canvi d'orientació, l'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina va lliurar a l'Ajuntament de Barcelona, l'agost de 1852, una proposta de treballs cartogràfics en la que s'establia, entre altres coses, la necessitat d'aixecar un plànol general de la ciutat a escala 1:1.250 i quatre plànols parcials a escala 1:300, un per a cadascun dels districtes en què estava dividida la ciutat aleshores. Uns plànols en els que calia representar-hi el pla d'alineacions dels carrers i places de la ciutat. Aquesta proposta va ser objecte, el setembre de 1852, d'algunes modificacions per part de la Comissió d'Obres de l'Ajuntament de Barcelona, que volia que en els plànols que s'aixequessin hi estiguessin representats, a més a més, el parcel·lari urbà i les xarxes generals d'aigua, clavegueram i gas de la ciutat.
Tanmateix, l'elevat cost d'aquests treballs cartogràfics i la gran inestabilitat política de l'època van fer que, fins al maig de 1854, les gestions per dur-los a terme restessin aturades. Aleshores, l'Ajuntament de Barcelona va crear una comissió d'arquitectes municipals, presidida per Antoni Rovira i Trias, amb l'encàrrec de dur-los a terme, però no és fins a l'abril de 1856 que s'acorda fer l'encàrrec a l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, qui havia presentat una proposta per fer-se càrrec de l'execució.
L'encàrrec però, queda en suspens per l'abrupta liquidació del Bienni Progressista l'estiu d'aquell any i l'empresa del plànol de Barcelona restà, de nou, paralitzada fins dos anys més tard. El nou canvi polític que es produeix amb l'arribada al poder del general Leopoldo O'Donnell, un polític liberal de caràcter reformista, va permetre activar, un altre cop, el projecte i el gener de 1859 l'Ajuntament de Barcelona i l'arquitecte Miquel Garriga i Roca signen una nova i definitiva contracta per aixecar el plànol de Barcelona.
Tot i que Garriga i Roca considerava que havia començat a treballar en aquest plànol a finals de 1855, les primeres tasques cartogràfiques es van iniciar el març de 1859. Garriga i Roca s'ocupà, en primer lloc, de les operacions de triangulació. La xarxa de triangles que va dissenyar es recolzava en una base principal, formada per una línia recta que unia, a través de la Rambla, el campanar de l'església de Betlem amb el terrat de l'aleshores edifici del Banc de Barcelona. Des d'aquesta base central va fer partir dues bases secundàries, que dividien la ciutat en quatre zones de poligonació diferents. Un cop obtingut el valor d'aquestes bases, va començar a observar els angles dels triangles de cada zona amb un teodolit de la casa Troughton & Simms. Un cop fetes aquestes operacions, va emprendre els treballs d'anivellament per tal d'obtenir l'altimetria de la ciutat.
Tant en aquests treballs de triangulació i de topografia, com en els de planimetria, que duria a terme a partir de la segona meitat de 1859, Garriga va comptar amb l'ajut d'un selecte grup de tècnics amb una bona formació cartogràfica, com és el cas de l'arquitecte Carles Gauran o els mestres d'obra Narcís Aran i Pasqual Guàrdia. A mitjan 1859, Garriga i Roca es va veure obligat, per ordre de l'aleshores alcalde de Barcelona Josep Santa-Maria, a deixar els treballs cartogràfics relatius a la ciutat de Barcelona per dedicar-se a aixecar una detallada cartografia urbana del barri de la Barceloneta. Un aixecament que el va tenir ocupat fins a mitjans de desembre de 1859, moment en què va reprendre els treballs cartogràfics relatius a la ciutat de Barcelona.
A continuació i fins a començaments de 1861, Garriga i Roca va estar treballant en la planimetria de Barcelona. El setembre de 1861, va lliurar a l'Ajuntament de Barcelona els darrers treballs estipulats a la contracta signada el 1859 que encara li mancaven per fer: el plànol d'alineacions de carrers i places i la representació cartogràfica de les xarxes d'aigua, clavegueram i gas. Aquests, però, no van ser els darrers treballs relatius al plànol de Barcelona escomesos per Garriga i Roca. Així, fins al desembre de 1862 va estar treballant en tres operacions cartogràfiques diferents:
- l'elaboració d'una nova cartografia del barri de la Barceloneta
- l'adequació de la cartografia de Barcelona a la nova normativa de cartografia urbana establerta en una reial ordre de 19 de desembre de 1859
- la realització, de forma conjunta amb el també arquitecte municipal Josep Fontserè i Mestre, d'un exhaustiu conjunt de plànols d'anivellament de la ciutat de Barcelona.
Finalment, tal com s'ha assenyalat al començament, el 10 de desembre de 1862 Garriga i Roca va lliurar a l'Ajuntament de Barcelona una cartera amb gairebé tots els documents cartogràfics que formaven part del'empresa del plànol de Barcelona. Uns documents, la major part dels quals es conserven a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i que són tots manuscrits. Atès el gran nombre de mapes lliurats, es poden agrupar, segons la seva escala i tipus de representació, en diferents blocs o conjunts cartogràfics.
Així, en primer lloc, cal fer referència a un bloc format per dos plànols generals. El primer, el Plano de Barcelona con el trazado del relieve del terreno y construcción del mismo, a escala 1:1.000 i amb corbes de nivell equidistants 0,5 metres (1859), és el document cartogràfic més antic en el que el relleu de la ciutat de Barcelona està expressat mitjançant corbes de nivell. I el segon, el Plano topográfico-geométrico de la ciudad de Barcelona y proyecto de reforma general, a escala 1:2.000 (1862), constitueix la veritable síntesi dels treballs cartogràfics duts a terme entre 1856 i 1862. La seva lectura permet obtenir informació sobre un gran nombre de qüestions com la topografia de la ciutat, el seu parcel·lari, l'estat de conservació dels edificis o el pla d'alineacions elaborat per Garriga i Roca.
En segon lloc, cal esmentar un grup de cinc plànols a escala 1:2.000 i 1:5.000 i amb data 1 de juny de 1859, dedicats a representar la xarxa de triangulació dissenyada per Garriga i Roca.
En tercer lloc, hi ha un conjunt de quatre plànols de la ciutat de Barcelona a escala 1:500 i amb data 1 de setembre de 1861, en els quals apareixen representats el pla d'alineacions proposat per Garriga i Roca i les xarxes d'aigua, clavegueram i gas.
En quart lloc, hi ha una altra sèrie de quatre mapes a escala 1:500 i amb data 1 de juny de 1859, relatius als districtes de Barcelona. Aquests plànols constitueixen una documentació cartogràfica de caràcter estrictament administratiu, en què són representats els límits dels districtes i barris de Barcelona.
En cinquè lloc, cal fer referència al principal conjunt cartogràfic elaborat per Garriga i Roca: els plànols parcel·laris a escala 1:250 de la ciutat de Barcelona, més coneguts com a quarterons. Aquest conjunt està format per 119 fulls de grandària diversa, en els que hi ha representat el parcel·lari urbà de la ciutat i l'antiguitat dels edificis, així com una valuosa informació sobre les operacions topogràfiques realitzades per Garriga i Roca. Els quarterons constitueixen, d'altra banda, un inventari exhaustiu de gairebé tots els elements públics que constituïen la Barcelona de mitjan segle xix (esglésies, fonts, teatres, mercats, monuments, etc.).
En sisè lloc, cal esmentar un altre conjunt cartogràfic fonamental: les plantes geomètriques a escala 1:100 dels edificis públics de Barcelona, de les quals s'han localitzat, de moment, 18 fulls.
Per últim, cal fer referència a la sèrie de mapes que va aixecar del barri de la Barceloneta. Una sèrie formada pel Plano de la Barceloneta a escala 1:500 (1859); el Plano topográfico-geométrico de la Barceloneta, playa, puerto y zona contigua de la ciudad con el proyecto de reforma y ensanche a escala 1:2.000 (1862); el Plano parcial geométrico de los barrios marítimos que componen la población de la Barceloneta a escala 1:1.000 (1862); el Plano geométrico de la Barceloneta con expresión del nombre de plazas, paseos y calles, numeración de las casas, su estado de solidez y distribución de la planta baja de los edificios públicos a escala 1:1.000 (1862); i un atles o Álbum de dibujos que comprende los planos parciales de las manzanas, calles y demás vias públicas, aisladas o agrupadas a la escala de 1 por 300 con la proyección horizontal del alcantarillado, cañerías de aguas y tuberías de gas, amb 15 fulls parcel·laris (1862).
El pla general d'alineacions de carrers i places projectat per Garriga i Roca no es va aplicar mai, però els treballs cartogràfics que va dur a terme, entre 1856 i 1862, van dotar la ciutat de Barcelona d'una cartografia moderna i científica que venia a completar el plànol del Pla de Barcelona aixecat per l'enginyer Ildefons Cerdà el 1855. Gràcies a aquests treballs, a partir de 1862, el municipi de Barcelona va disposar d'una cartografia similar a la que posseïen, des de feia un cert temps, algunes de les principals ciutats d'Europa occidental com París, Madrid o Milà.
- NADAL, Francesc: El Plànol de la Ciutat de Barcelona de Miquel Garriga i Roca (1856-1862), dins Carme Montaner i Francesc Nadal (eds.): Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011, pàgs. 112-129.
- NADAL, Francesc: Miquel Garriga i Roca i el plànol de Barcelona, 1856-1862, Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011 (Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, núm. 26)
- SAGARRA I TRIAS, Ferran: Barcelona, ciutat de transició (1848-1868). El projecte urbà a través dels treballs de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1996.
- TORRES CAPELL, Manel; LLOBET, Josep; PUIG I CASTELL, Jaume (1985): El “Projecte d'alineacions i millores” de Miquel Garriga i Roca, dins Inicis de la urbanística municipals de Barcelona, Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Corporació Metropolitana de Barcelona, 1985, pàgS. 47-51 i 165-175.
- «Consulta en línia dels Quarterons Garriga Roca». Ajuntament de Barcelona.