Plàstic termoestable
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un plàstic termoestable (en anglès:thermosetting plastic, o thermoset) és un material polimèric que ha sofert una reticulació química irreversible. La reticulació es pot dur a terme mitjançant la calor (generalment per sobre dels 2000 °C), per una reacció química (dues parts epoxi per exemple) o per irradiació com en el processat per feix d'electrons (raigs catòdics).
Abans de la reticulació química els materials termoestables normalment són líquids i estan dissenyats per a ser emmotllats fins a la seva forma final o bé utilitzats com a adhesius. Altres són sòlids, com els dels compostos emmotllats usats en semiconductors i circuits integrats. Una vegada endurit, un plàstic termoestable no pot ser reescalfat i fos per a retornar-lo a l'estat líquid.
D'acord amb la recomanació de la IUPAC, un polímer termoestable és un prepolímer en un estat sòlid tou o viscós que canvia irreversiblement a una xarxa de polímer infusible i insoluble per la reticulació química.[1]