Plaça de Manises
From Wikipedia, the free encyclopedia
El conjunt urbà actualment conegut com a plaça de Manises de la ciutat de valència està delimitat per diferents edificis ocupats per diferents poders públics, sobretot des que l'any 1952 s'acabara definitivament el Palau de la Generalitat. A més, és en aquest espai on confluiexen dues de les vies urbanes més importants, el carrer Cavallers i el carrer Serrans, que enllaçaven la Plaça de la Seu amb les Torres dels Serrans i les de Quart, és a dir, el centre cívic amb els accessos nord i oest de la ciutat.
Des de l'època romana i fins a la segona meitat del segle xix, quan l'Ajuntament es traslladaria al seu emplaçament actual, el centre administratiu i religiós (junt amb el centre cívic que també era la plaça del Mercat) havia anat localitzant-se en les proximitats de la plaça de la Seu, actualment anomenada de la Mare de Déu. Al voltant d'aquesta s'anaren instal·lant les noves institucions i classes socials que ostentaven el poder polític i econòmic, en un procés de localització sectorial i de creació d'un marc funcional i simbòlic on materialitzar la seua pròpia hegemonia política i social.
Dins d'aquesta apropiació de les àrees centrals de la ciutat, algunes d'aquestes institucions (la Casa de la Ciutat, la Generalitat, la Batllia, la parròquia de Sant Bartomeu, la Confraria de Sant Jaume) i cases senyorials i palaus (palau dels Scala, senyors de Manises) havien anat completant illes de cases i definint espais urbans a l'entorn pròxim a l'inici del carrer dels Cavallers des de la plaça.