Placa fotogràfica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una placa fotogràfica ( Photographic plate en anglès; Plaque Photographique en francès) és un suport fotogràfic constituït per una làmina de vidre recoberta d'una emulsió sensible a la llum.
Les plaques de vidre van ser utilitzades com a suport abans de l'arribada de la pel·lícula fotogràfica. S'aplicava una emulsió sensible a la llum sobre una placa de vidre. Aquesta forma de material fotogràfic va desaparèixer del mercat de consum en gran manera en els primers anys del segle XX ja que es va introduir l'ús de pel·lícules que presentaven menor fragilitat i altres avantatges. No obstant això, les plaques fotogràfiques es van continuar utilitzant per part de la comunitat astronòmica professional fins a l'última dècada del segle xx, ja que aquestes plaques poden quedar impressionades amb un nivell de llum rebuda de l'ordre del 2% i ofereixen un alt grau de resolució.
Les plaques de vidre oferien una qualitat superior a les pel·lícules en alguns camps de recerca ja que eren més estables i menys propenses a doblegar-se o distorsionar, especialment en els formats de grans dimensions per obtenir imatges d'un ampli camp.