Agricultura de plantació
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'agricultura de plantació és aquella en què es conreen grans extensions de terreny amb plantes perennes, a fi i efecte d'obtenir un producte destinat quasi totalment al mercat exterior.
Una plantació normalment es refereix a les espècies perennes, arbres o arbusts i pot ser agrícola o forestal. Està destinada a la venda en el mercat que sovint és llunyà. El terme plantació és informal i no està definit de forma precisa. En general és un conreu, sobretot extensiu, de plantes, especialment les industrials.[1]
Els conreus que creixen dins plantacions inclouen arbres forestals de creixement ràpid (sovint les coníferes),[2] cotó, cafè, tabac, canya de sucre, sisal, algunes llavors oleaginoses (especialment oli de palma i arbres del cautxú. Les explotacions agrícoles que produeixen alfals, Lespedeza, trèvol, i altres plantes farratgeres normalment no reben el nom de plantacions. El terme "plantació" normalment no inclou els camps de fruiters (excepte les plantacions de bananes) però pot incloure les plantacions d'arbres per aprofitar la seva fusta. Una plantació sempre és un monocultiu estès sobre una gran superfície. Per la seva gran mida les plantacions tenen avantatges en l'economia d'escala. El proteccionisme econòmic i els avantatges comparatius naturals han contribuït a determinar on s'ubiquen les plantacions.
En un principi s'hi aplicava el règim econòmic colonial amb el capital aportat pels colonitzadors i els guanys exclusivament per a ells, mentre la mà d'obra, forçada a treballar, era molt barata.
Molt sovint aquest tipus d'agricultura és tan fonamental en l'economia d'una comunitat que es pot parlar d'economia de plantació.