Plutocràcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La plutocràcia (del grec antic πλοῦτος) és el sistema de govern en què el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.[1] Sol ser un tipus d'oligarquia, ja que el capital s'acumula en poques mans influents. El primer ús conegut del terme en anglès data de 1631.[2] A diferència de la majoria de sistemes polítics, la plutocràcia no parteix de cap filosofia política establerta.
Hi ha diversos mecanismes per assegurar que només els més rics puguin accedir al govern: un és determinar un capital mínim per entrar als càrrecs, com passava a la República Romana; un altre és restringir el dret a vot (sufragi censatari) i l'altre és que de facto, per la corrupció del sistema (caciquisme, suborns, lobbies de pressió), només els més rics puguin optar a càrrecs. El finançament de partits polítics ha estat vist com una forma de plutocràcia, en la qual les grans companyies formen grups de pressió pagant les campanyes dels candidats afins.