Poblat ibèric del Turó Rodó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El poblat ibèric del Turó Rodó està situat en un promontori peninsular de 40 metres d'alçada, situat al nord-est de la vila de Lloret de Mar. El turó es troba en una petita península que s'endinsa al mar fins a la punta de Calafats, pel sud, i que està unida a terra ferma per un petit isme d'uns 100 metres d'amplada pel costat de tramuntana. Les bandes de llevant i migdia s'alcen directament sobre el mar, amb la platja de Sa Caleta a ponent. Aquesta situació fa que sigui un lloc estratègic, tant per l'ampli panorama visual que permet veure, com per tractar-se d'un lloc de fàcil defensa. A més, la platja de Sa Caleta servia de refugi a les embarcacions, un aspecte molt important per aquestes comunitats que practicaven la pesca.[1][2]
Tipus | Poblat ibèric | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Lloret de Mar (Selva) | |||
| ||||
La data més probable de fundació del poblat ibèric del Turó Rodó és pel voltant del 200 aC, ja en plena romanització, quan el territori estava pacificat i altres assentaments, com el de Puig de Castellet, s'estaven despoblant. Una de les possibles hipòtesis, en relació a la seva fundació, és que es va ser creat per individus procedents de Puig de Castellet a la recerca d'una zona millor comunicada i més propera al mar (que és una gran font d'aliments). Cap a l'any 60 aC, el procés de romanització havia pacificat la zona totalment i ja no tenia sentit viure en assentaments allunyats i fortificats. Els poblats fortificats, com el Turó Rodó, van ser abandonants i es van crear nous nuclis de població més propers als camps de conreu, les platges i les vies de comunicació.[2]
La descoberta del jaciment data de l'any 1925, quan Enric Botet i Sisó, apotecari de Lloret, va localitzar les restes arqueològiques durant la construcció d'un camí. Des de les excavacions arqueològiques dels anys 2000-2003, l'assentament tardoibèric es coneix en la seva totalitat. Està estructurat en quatre zones: El sistema defensiu i d'accés al recinte, l'àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud.[2]