Policètid
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els policètids són metabòlits secundaris de bacteris, fongs, plantes i animals. Els policètids són biosintetitzats per la polimerització de subunitats acetil i propionil en un procés similar a la biosíntesi d'àcids grassos (una condensació de Claisen).[1] Són els blocs de construcció per un ampli ventall de productes naturals.
Els policètids són estructuralment una família molt diversa de productes naturals amb activitats biològiques i propietats farmacològiques diverses.
Els policètids es divideixen en tres classes:
- Tipus I (sovint macròlids produïts per megasíntesi multimodular)
- Tipus II (sovint molècules aromàtiques produïdes per acció iterativa d'enzims dissociats)
- Tipus III (sovint molècules aromàtiques petites produïdes per espècies de fongs)
En ús comercial hi ha antibiòtics policètids, antifúngics, citostàtics, anticolesterolèmics, antiparasítics, promotors del creixement animal i insecticides naturales.
- Macròlids
- Picromicina, el primer macròlid aïllat (1950)
- Els antibiòtics eritromicina A, claritromicina, i azitromicina
- L'antihelmíntic ivermectina
- Antibiòtics poliens
- Anfotericina B
- Tetraciclina
- La família d'antibiòtics tetraciclina
- Acetogenina
- Annonacina
- Uvaricina
- Altres
- Discodermolida
- Aflatoxina
Els policètids són sintetitzats per un o més enzims policètido-sintasa (PKS) especialitzats i molt complexos.[1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Policètid |
- Robinson JA «Polyketide synthase complexes: their structure and function in antibiotic biosynthesis». Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci., 332, 1991, pàg. 107–114. DOI: 10.1098/rstb.1991.0038. PMID: 1678529.