Polietilè
From Wikipedia, the free encyclopedia
El polietilè o polietilé[1] és químicament el polímer més simple. Es representa amb la seva unitat repetitiva (CH₂-CH₂)n. El polietilè forma part del grup dels termoplàstics. Per la seva alta producció mundial (aproximadament 60 milions de tones són produïdes anualment (2005) al voltant del món) és també el més barat, sent un dels plàstics més comuns. És químicament inert. S'obté de la polimerització de l'etilè (de fórmula química CH₂=CH₂ i anomenat etè per la IUPAC), del qual deriva el seu nom.[2]
Substància química | polímer, polímer de vinil, poliolefina i compost saturat |
---|---|
Data de descobriment o invenció | 1898 |
Estructura química | |
Aquest polímer pot ser produït per diferents reaccions de polimerització, com per exemple:
- Polimerització per radicals lliures,
- Polimerització aniònica,
- Polimerització per coordinació d'ions o
- Polimerització catiònica.
Cadascun d'aquests mecanismes de reacció produeix un tipus deferent de polietilè.
El polietilè és un polímer de cadena lineal no ramificada. Encara que les ramificacions són comunes en els productes comercials. Les cadenes de polietilè s'arreglen baixant de la temperatura d'estovament Tg en regions amorfes i semi-cristal·lines.