Premis Oscar de 1945 - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Premis Oscar de 1945.

Premis Oscar de 1945

De Viquipèdia

Infotaula d'esdevenimentPremis Oscar de 1945
Tipuscerimònia dels Oscars Modifica el valor a Wikidata
Data7 març 1946 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició18 Modifica el valor a Wikidata (1945 Modifica el valor a Wikidata)
LocalitzacióGrauman's Chinese Theatre Modifica el valor a Wikidata
PresentadorJames Stewart
Bob Hope Modifica el valor a Wikidata

Lloc weboscars.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: ev0000003/1946 Modifica els identificadors a Wikidata

Els Premis Oscar de 1945 (en anglès: 18th Academy Awards) foren presentats el 7 de març de 1946 en una cerimònia realitzada al Grauman's Chinese Theatre de Los Angeles.

La cerimònia fou presentada pels actors James Stewart i Bob Hope.

Curiositats

Després de les penúries passades per culpa de la Segona Guerra Mundial les estatuetes que s'atorgaren durant la nit tornaren a ser de bronze amb cobertura daurada d'or.

La victòria del drama Dies perduts de Billy Wilder convertí aquest film en el primer a aconseguir el premi a millor pel·lícula en la cerimònia dels Òscars així com en endur-se la Palma d'Or del Festival de Cannes.

La guanyadora del premi a millor actriu, Joan Crawford, no fou present a la cerimònia a conseqüència d'una pneumònia. En sentir per la ràdio que fou la guanyadora convocà la premsa a casa seva, i des del llit acceptà el premi.[1]

Amb la seva nominació a millor actriu, Greer Garson es convertí a la primera actriu en aconseguir 5 nominacions consecutives en aquesta categoria.

La pel·lícula franco-alemanya-suïssa Marie-Louise dirigida per Leopold Lindtberg es convertí en la primera pel·lícula de parla no anglesa en aconseguir un Òscar, concretament el de millor guió original.

Premis

Millor pel·lícula Millor director
Millor actor Millor actriu
Millor actor secundari Millor actriu secundària
Millor guió original Millor guió adaptat
  • Richard Schweizer per Marie-Louise
    • Myles Connolly per Music for Millions
    • Milton Holmes per Salty O'Rourke
    • Harry Kurnitz per What Next, Corporal Hargrove?
    • Philip Yordan per Dillinger
  • Charles Brackett i Billy Wilder per Dies perduts (sobre hist. de Charles R. Jackson)
    • Leopold Atlas, Guy Endore i Philip Stevenson per The Story of G.I. Joe (sobre hist. d'Ernest Taylor Pyle)
    • Frank Davis i Tess Slesinger per A Tree Grows in Brooklyn (sobre hist. de Betty Smith)
    • Ranald MacDougall per Mildred Pierce (sobre hist. de James M. Cain)
    • Albert Maltz per Pride of the Marines (sobre hist. de Roger Butterfield)
Millor història Millor curtmetratge d'animació
  • Quiet Please! de Fred Quimby
Millor banda sonora - Dramàtica o còmica Millor banda sonora - Musical
Millor cançó original Millor so
  • Richard Rodgers (música); Oscar Hammerstein II (lletra) per State Fair ("It Might as Well Be Spring")
    • Harold Arlen (música); Johnny Mercer (lletra) per Here Come the Waves ("Accentuate the Positive")
    • Jule Styne (música); Sammy Cahn (lletra) per Tonight and Every Night ("Anywhere")
    • James Van Heusen (música); Johnny Burke (lletra) per The Bells of St. Mary's ("Aren't You Glad You're You")
    • Jay Livingston (música); Ray Evans (lletra) per Why Girls Leave Home ("The Cat and the Canary")
    • Walter Kent (música); Kim Gannon (lletra) per Earl Carroll Vanities ("Endlessly")
    • Jule Styne (música); Sammy Cahn (lletra) per Lleveu àncores! ("I Fall in Love Too Easily")
    • Allie Wrubel (música); Herb Magidson (lletra) per Sing Your Way Home ("I'll Buy That Dream")
    • Ann Ronell (música i lletra) per The Story of G.I. Joe ("Linda")
    • Victor Young (música); Eddie Heyman (lletra) per Love Letters ("Love Letters")
    • Jerome Kern (música); E. Y. Harburg (lletra) per Can't Help Singing ("More and More")
    • James Van Heusen (música); Johnny Burke (lletra) per Belle of the Yukon ("Sleighride in July")
    • David Rose (música); Leo Robin (lletra) per Un home fenomen ("So in Love")
    • Ray Heindorf i M. K. Jerome (música); Ted Koehler (lletra) per San Antonio ("Some Sunday Morning")
Millor direcció artística - Blanc i Negre Millor direcció artística - Color
Millor fotografia - Blanc i Negre Millor fotografia - Color
Millor muntatge Millors efectes especials
  • John P. Fulton (fotografia); Arthur Johns (so) per Un home fenomen
    • Lawrence W. Butler (fotografia); Ray Bomba (so) per A Thousand and One Nights
    • Jack Cosgrove (fotografia i so) per Spellbound
    • A. Arnold Gillespie, Donald Jahraus i R. A. MacDonald (fotografia); Michael Steinore (so) per They Were Expendable
    • Fred Sersen i Sol Halprin (fotografia); Roger Heman Sr. i Harry M. Leonard (so) per Captain Eddie
Millor documental Millor curtmetratge documental
  • The True Glory (Government of Great Britain, Government of USA)
    • The Last Bomb (U.S. Army Air Force)
  • Hitler Lives? (Warner Bros.)
    • Library of Congress (Office of War Information)
    • To the Shores of Iwo Jima (U.S. Marine Corps)
Millor curtmetratge, un carret Millor curtmetratge, dos carrets
  • Stairway to Light de Herbert Moulton i Jerry Bresler
    • Along the Rainbow Trail d'Edmund Reek
    • Screen Snapshots' 25th Anniversary de Ralph Staub
    • Story of a Dog de Gordon Hollingshead
    • White Rhapsody de Grantland Rice
    • Your National Gallery de Joseph O'Brien i Thomas Mead
  • Star in the Night de Gordon Hollingshead
    • A Gun in His Hand de Chester Franklin
    • The Jury Goes Round 'N' Round de Jules White
    • The Little Witch de George Templeton

Oscar Honorífic

  • Walter Wanger - pels seus sis anys de servei com a President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [placa especial]
  • Daniel J. Bloomberg, Republic Studio i Republic Studio Sound Department - per la construcció d'un auditori musical que estableix les condicions de gravació òptima i combina tots els elements d'acústica i de disseny d'enginyeria. [certificat. Presentat el 1946]
  • The House I Live In (produït per Frank Ross, dirigit per Mervyn Leroy, guió d'Albert Maltz; cançó "The House I Live In" música d'Earl Robinson i lletra de Lewis Allan, i interpretat per Frank Sinatra) - pel seu missatge de tolerància. [certificat]

Oscar Juvenil

  • Peggy Ann Garner - com a actriu infantil més destacada de 1945. [estatueta en miniatura. Presentat el 1947]

Presentadors

Múltiples nominacions i premis

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

  • 8 nominacions: The Bells of St. Mary's
  • 7 nominacions: Dies perduts
  • 6 nominacions: Mildred Pierce, A Song to Remember i Spellbound
  • 5 nominacions: Lleveu àncores! i El foc de la joventut
  • 4 nominacions: The Keys of the Kingdom, Que el cel la jutgi, Love Letters, The Story of G.I. Joe i Un home fenomen
  • 3 nominacions: Objectiu Birmània, The Picture of Dorian Gray i The Southerner
  • 2 nominacions: Belle of the Yukon, Can't Help Singing, The Corn Is Green, Flame of Barbary Coast, A Medal for Benny, Rhapsody in Blue, San Antonio, State Fair, They Were Expendable, A Thousand and One Nights, The Three Caballeros, Tonight and Every Night, A Tree Grows in Brooklyn, The Valley of Decision i Why Girls Leave Home


Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

  • 4 premis: Dies perduts
  • 2 premis: El foc de la joventut


Notes

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premis Oscar de 1945
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Premis Oscar de 1945
Listen to this article