Primera República de Txecoslovàquia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938. Comunament s'anomenava Txecoslovàquia (Ceskoslovensko).
Československo (cs) | |||||
Himne | himne de Txecoslovàquia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Capital | Praga | ||||
Població humana | |||||
Població | 14.800.000 (1938) | ||||
Idioma oficial | txec eslovac | ||||
Geografia | |||||
Banyat per | Dyje, Riu Morava, Danubi, Ipeľ, Tisza, riu Poprad, Dunajec, Białka, Olza, Òder, Opava i Jizera | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1918 | ||||
Dissolució | 1938 | ||||
Següent | Segona República Txecoslovaca | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república parlamentària | ||||
Moneda | corona txecoslovaca | ||||
Va ser fundat oficialment a la ciutat lorena de Darney el 28 d'octubre de 1918 amb els territoris de Bohèmia i Moràvia (segregats d'Àustria pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i d'Eslovàquia (sostret a Hongria pel Tractat del Trianon), la Silèsia txeca i la Rutènia Carpàtica a conseqüència del desmembrament de l'Imperi Austrohongarès després de la I Guerra Mundial. El primer president va ser Tomáš Garrigue Masaryk.
Després de 1933, Txecoslovàquia era l'única democràcia que funcionava a l'Europa central i oriental.
Sota la pressió de la minoria alemanya dels Sudets, recolzada per la veïna Alemanya nazi, l'1 d'octubre del 1938 Txecoslovàquia es va veure obligada a cedir la seva regió dels Sudets a Alemanya, com es recollia a l'Acord de Múnic (que la mateixa Txecoslovàquia no havia signat). També va cedir parts meridionals d'Eslovàquia i la Rutènia Carpàtica a Hongria i la regió de Zaolzie (Silèsia) a Polònia. El que va quedar de la Primera República Txecoslovaca, fou substituïda per la Segona República de Txecoslovàquia, estat que va durar menys de mig any abans que Alemanya l'acabés d'ocupar.