Primers set concilis ecumènics
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Aquests set esdeveniments van representar un intent dels líders de l'Església d'assolir un consens ortodox, restablir la pau i desenvolupar una cristiandat unificada.[1] Els cristians ortodoxos orientals, els cristians ortodoxos orientals, l'Església de Pèrsia, els anglicans, els antics catòlics i els catòlics romans, recullen la legitimitat del seu clergat per la successió apostòlica fins a aquest període i més enllà, fins al període anterior referit paleocristianisme.
Aquesta era comença amb el Primer Concili de Nicea, que va enunciar el Credo de Nicea que, en la seva forma original i modificat pel Primer Concili de Constantinoble del 381, va ser vist per tots els concilis posteriors com la pedra de toc de l'ortodòxia sobre la doctrina de la Santíssima Trinitat.
L'Església Ortodoxa Oriental i l'Església Catòlica accepten els set concilis com a legítims concilis ecumènics. Les esglésies ortodoxes orientals només accepten els tres primers, mentre que l'Església de l'Est només accepta els dos primers. També hi ha un concili addicional (el Concili Quinisext), que es va celebrar entre els concilis ecumènics sisè i setè (el 692), i que va emetre normes organitzatives, litúrgiques i canòniques, però on no es va parlar de teologia. És acceptat com a ecumènic només per l'Església Ortodoxa Oriental, però els ortodoxos de l'Est no li dona cap nombre, sinó que el compten com a continuació del sisè concili. L'Església Catòlica no accepta el Concili Quinisext[2][3] però considera que hi ha hagut molts concilis ecumènics després dels set primers.