Programa Voyager
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2.
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
---|---|
Organització | NASA |
Propòsit | sonda interestel·lar |
Estat | En actiu |
Lloc web | Web oficial (anglès) |
Història del programa | |
Durada | 1977 — Present |
Primer vol no tripulat | 5 setembre 1977 (Voyager 1) |
Missions | |
Lloc(s) de llançament | Estació de la Força Espacial de Cap Canaveral |
Informació dels vehicles | |
Vehicle(s) de llançament |
Les dues missions del programa Voyager han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l’assistència gravitatòria, seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria, amb unes bateries de plutoni dissenyades per funcionar fins a 2025. A partir d'aquesta data deixaran de transmetre a la Terra, però continuaran el seu viatge cap a altres estrelles de la Via Làctia.[1] A més, va facilitar la realització de l'anomenat retrat de família.
A més de la seva missió principal, la Voyager 2 també aconseguí explorar Urà i Neptú. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar límits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de Plutó. Actualment, els dos vehicles, juntament amb la Pioneer 10 són els objectes humans més llunyans.[1]
A 2024, la Voyager 1 es mou amb una velocitat de 61.198 km/h, o 17 km/s, en relació amb el Sol, i és a una distància de 162,378 ua (24.291.400.000 km del Sol[2] arribant a una distància de 162.982 ua (24.381.600.000 km) des de la Terra el 19 de gener de 2024.[3] El 25 d'agost de 2012, les dades de la Voyager 1 van indicar que havia entrat a l'espai interestel·lar.[4]
A 2024, la Voyager 2 es mou amb una velocitat de 55.347 km/h, or 15 km/s, en relació al Sol, i és a una distància de 135,500 ua (20.275.000.000 km) del Sol[2] arribant a una distància de 136.300 ua (20.390.300.000 Km) de la Terra el 19 de gener de 2024.[3] El 5 de novembre de 2019, les dades de la Voyager 2 van indicar que també havia entrat a l'espai interestel·lar.[5] El 4 de novembre de 2019, els científics van informar que, el 5 de novembre de 2018, la sonda Voyager 2 havia arribat oficialment al mitjà interestel·lar (ISM), una regió de l'espai exterior més enllà de la influència del vent solar, igual que havia fet la Voyager 1 el 2012.[6][7]
Encara que les Voyagers s'han mogut més enllà de la influència del vent solar, encara els queda molt camí per recórrer abans de sortir del Sistema Solar. La NASA indica «[Si] definim el nostre sistema solar com el Sol i tot allò que principalment orbita al voltant del Sol, la Voyager 1 romandrà dins dels límits del sistema solar fins que emergeixi del núvol d'Oort entre 14.000 i 28.000 anys en el futur».[8]
El cost del programa original va ser de 865 milions de dòlars, amb la missió interestel·lar Voyager afegida posteriorment va costar 30 milions de dòlars addicionals.[9]