Propulsió espacial
From Wikipedia, the free encyclopedia
La propulsió espacial és aquella tecnologia capaç d'impulsar una nau per l'espai. Per efectuar viatges espacials és necessari algun sistema de propulsió capaç d'imprimir acceleració als vehicles. A causa del buit de l'espai exterior, qualsevol acceleració s'ha de basar en la tercera llei de Newton o Llei d'acció i reacció, segons la qual, "per cada força que actua sobre un cos, aquest realitza una força d'igual intensitat però de sentit contrari". D'aquesta manera, si un objecte expulsa part de la seva massa en una direcció, la resta de l'objecte es desplaçarà en sentit contrari. Aquest és el fonament dels motors de reacció, també anomenats de "propulsió a raig": en aqueixos motors, part de la massa de la nau (el combustible) és expulsada a gran velocitat en una direcció, ocasionant que la resta de la nau es desplaci en el sentit oposat.
El motor més emprat per a la propulsió de naus espacials és el motor coet, ja que és capaç de generar una enorme potència i, a diferència d'altres tipus de motors, no necessita atmosfera per funcionar. No obstant això, tot i la gran potència dels motors coet, les enormes distàncies espacials demanen motors amb un impuls específic major, és a dir, capaços d'obtenir més velocitat amb el mateix pes de propel·lent. Amb aquest propòsit s'estan desenvolupant els motors iònics, que gràcies a la major velocitat de sortida del propel·lent poden ser deu vegades més eficients. Així i tot, cap motor conegut fins ara és capaç d'obtenir velocitats suficients com per plantejar viatges interestel·lars. No obstant això, existeixen diverses alternatives als motors de reacció: la més immediata la constitueixen les veles solars, capaços d'obtenir impuls de la radiació solar, del vent solar o fins i tot de raigs làser o de microones enviats des de la Terra. No es pot descartar tampoc que en un futur llunyà siguin viables altres mètodes de propulsió més exòtics, com els "motors de curvatura" o motors Warp.