Protecció contra errors
From Wikipedia, the free encyclopedia
La protecció contra errors o FEC (Forward Error Correction en anglès), és una tècnica utilitzada en telecomunicacions per simular un canal de transmissió quasi lliure d'errors en canals de radiodifusió, que són medis hostils on existeix un alt risc d'error deguts a conseqüència del soroll o la distorsió introduïts pel medi com per les no linealitats en el mateix sistema de transmissió.[1][2] Això és equivalent a dir que, gràcies a aquesta tècnica, podem assegurar que el senyal obtingut al final del procés serà igual (o pràcticament igual) a l'enviat des de l'emissor. De la mateixa manera, la protecció contra errors és un d'entre els diversos elements que formen el procés de la radiodifusió digital.
La tècnica consisteix en una sèrie de modificacions sobre el senyal principal (les dades útils) abans de ser transmès que, un cop arriba al receptor alterat pel soroll del canal, són decodificades i ajuden a detectar els errors i, per tant, a minimitzar a gran escala la taxa d'errors per bit. Aquestes modificacions es duen a terme en un ordre determinat i a nivells de profunditat diferents. De manera que al receptor es segueix l'ordre invers per descodificar i anar corregint errors fins a les capes superiors on, eventualment, disposarem del senyal original enviat per l'emissor. A grans trets, les modificacions consisteixen en dos conceptes, on s'aprofundirà més endavant:[3]
Tots dos ajuden a reduir la taxa d'errors de bit (BER) en recepció.